Main

Diciembre 14, 2012

Dels 'tractes de favor' a la corrupció que no cessa...

Ferran Rodes.jpg
Ferran Rodés

Per Carlos Jiménez Villarejo
Exfiscal anticorrupció

el Periódico, Dimarts, 11 de desembre del 2012

L'esclat públic de nous casos de corrupció que, aquesta vegada, arriben al Partit dels Socialistes de Catalunya i, sense perjudici del resultat final de la investigació judicial, és molt preocupant. El moment sempre és inoportú, sobretot per als implicats, però aquesta vegada més. El 23 d'octubre passat es va publicar la reforma de la llei de finançament dels partits polítics del 2007. S'hi fixa el pressupost d'aquest any per a les "despeses de funcionament" i de "seguretat" dels partits amb representació parlamentària. Exactament, 69.165.000 euros. Una suma elevadíssima en relació amb les partides que es redueixen dràsticament per als serveis públics essencials. ¡Quina contradicció!

Però, anem per parts. Prestigiosos sociòlegs nord-americans fan una distinció entre tres formes de corrupció, la blanca, la grisa i la negra. Depèn dels factors que concorrin en cadascuna d'elles, la naturalesa de les infraccions legals, el perjudici econòmic causat a l'erari públic o, entre altres, el deteriorament sofert per les institucions implicades en ella. La denominada com a negra és, en tot cas, delictiva. I, precisament, aquests dies, al temps de conèixer-se aquells casos de corrupció, els mitjans han donat compte de certes decisions polítiques que han generat entre la ciutadania dubtes o, directament, repulsa. Decisions que, si bé no encaixarien directament en la corrupció negra, susciten dubtes sobre la seva legitimitat.

Continue reading "Dels 'tractes de favor' a la corrupció que no cessa..." »

Diciembre 06, 2012

El ‘expolio’ social del que no se habla

Clinic.jpg

Tret de Público.es

Vicenç Navarro
Catedrático de Políticas Públicas. Universidad Pompeu Fabra, y Profesor de Public Policy. The Johns Hopkins University

Un argumento utilizado por los independentistas catalanes para defender la tesis de que Catalunya tendría más recursos si se independizara de España es que España está “expoliando” a Catalunya. No voy a entrar en este artículo en este tema, sobre el cual he escrito extensamente en varios artículos mostrando que el escaso desarrollo social de Catalunya no se debe al supuesto expolio nacional sino al enorme poder que las derechas catalanas y españolas han tenido y continúan teniendo a los dos lados del Ebro, situación responsable del subdesarrollo social de Catalunya y de otras partes de España, como documento en mi libro El Subdesarrollo social de España. Causas y Consecuencias, Anagrama. 2006. En este artículo quiero centrarme en la existencia de un expolio del cual ni los nacionalistas de los dos lados del Ebro ni nadie más están hoy hablando, ni en Catalunya ni en España. Es el expolio de una minoría -lo que solía llamarse la burguesía financiera e industrial- al resto de la población, y que está ocurriendo a lo largo de todo el territorio español, incluyendo Catalunya. Tal minoría no está contribuyendo al Estado (tanto central como autonómico) lo que contribuyen todos los demás. Si pagara al Estado lo que pagan todos los demás, la cifra resultante para toda España sería de más de 30.000 millones de euros al año, con lo cual podríamos haber evitado hacer todos los recortes de gasto público y social que están dañando de una manera muy acentuada el bienestar y calidad de vida de la mayoría de la población en general y de las clases populares en particular, tanto en Catalunya como en el resto de España. (Ver el informe del Observatorio Social de España, El impacto de la crisis en las familias y en la infancia. Ariel. 2012).

Continue reading "El ‘expolio’ social del que no se habla" »

Agosto 07, 2012

¿Somos todos culpables?

funcionario2.jpg

Copiat de Público
01 ago 2012

Augusto Klappenbach

Escritor y filósofo

“Somos todos culpables”, se repite insistentemente desde que comenzó la crisis. Recientemente el Presidente de la Patronal reiteró esa idea en una entrevista, aun cuando admitió que existían diversos grados de culpa. Se reconoce que los Bancos, las instituciones financieras y los políticos actuaron con imprudencia, pero se insiste en que también los ciudadanos de a pie vivieron por encima de sus posibilidades y se endeudaron más allá de lo que permitían sus recursos. De modo que la responsabilidad es compartida y por lo tanto todos debemos sacrificarnos para superar esta situación.

El mensaje de semejante discurso es claro: nadie es culpable, ya que todos lo somos. De modo que quienes llevaron a la ruina bancos y cajas de ahorro y quienes firmaron una hipoteca que luego no pudieron pagar porque perdieron sus empleos tienen una responsabilidad compartida, y no es el momento de pedir cuentas a nadie.

Continue reading "¿Somos todos culpables?" »

Marzo 27, 2012

Vaga General

trabajador_1.jpg


Dubto: fer o no fer. La vaga, vull dir.
- Els hi preparem el caldo i sobre ens foten el tall.
- Tot just fa dos mesos que ja vàrem fer vaga i ja veus...
- Ens descompten massa diners.
- Els sindicats i els partits estan en el mateix sac.
- Ja esta tot amanit.
I altres arguments similars em comenten els amics i coneguts quan els plantejo el dubte. I penso que no deixen de tenir raó. Però solament una part.
D'entrada a mi em sembla que el desànim i la resignació, ben segur, no son les millors receptes per afrontar els problemes.
I el problema és gran. Es tracta de parar, i fer enrere si es pot, la Reforma Laboral. Doncs, perquè el poble, tu, treballador com jo, perd molts del drets que s'havien negociat en el Pacte de Toledo. Apa! Déu n'hi do!
Cada dret, cada engruna, que el treballador ha anat arrencant del poder ha costat molt dolor. Fins i tot ni ha qui hi ha deixat la pell en el intent. No ha estat mai fàcil. I solament la unió ens ha donat la força.
Ja veus que m'he decidit.
Necessito, necessitem, la teva participació.
Ànims!
I si no, jo ho saps, haurem d'agafar les retallades i ...

Noviembre 26, 2011

Silenci, aquí es defrauda: 16.000 milions d'euros anuals

josep_lluis_nunez_250x229.jpg

Publicat a DIRECTA

DAVID FERNÀNDEZ | 08/11/2011

El frau empresarial català multiplica sis cops les retallades de l'executiu neocon-vergent • Els noms dels 1.600 grans evasors, blindats i protegits pel mateix Estat defraudat • La nissaga Carulla, el pare d'Artur Mas, Carceller de DAMM SA, el futbolista Luis Enrique, l'empresari químic Bas Puig, el directiu de RBA Ricardo Rodrigo, l'arquitecte Alfredo Arribas, Alejandro Sanz o Emilio Botin, entre els defraudadors

Continue reading "Silenci, aquí es defrauda: 16.000 milions d'euros anuals" »

Octubre 23, 2011

El nuevo "sistema-mundo"

attaces-e1318619626699.jpg

Editorial de Ignacio Ramonet a Le Monde diplomatique

Cuando se acaban de cumplir diez años desde los atentados del 11 de septiembre y tres años desde la quiebra del banco Lehman Brothers ¿cuáles son las características del nuevo “sistema-mundo”?
La norma actual son los seísmos. Seísmos climáticos, seísmos financieros y bursátiles, seísmos energéticos y alimentarios, seísmos comunicacionales y tecnológicos, seísmos sociales, seísmos geopolíticos como los que causan las insurrecciones de la “Primavera árabe”...

Hay una falta de visibilidad general. Acontecimientos imprevistos irrumpen con fuerza sin que nadie, o casi nadie, los vea venir. Si gobernar es prever, vivimos una evidente crisis de gobernanza. Los dirigentes actuales no consiguen prever nada. La política se revela impotente. El Estado que protegía a los ciudadanos ha dejado de existir. Hay una crisis de la democracia representativa: “No nos representan”, dicen con razón los “indignados”. La gente constata el derrumbe de la autoridad política y reclama que ésta vuelva a asumir su rol conductor de la sociedad por ser la única que dispone de la legitimidad democrática. Se insiste en la necesidad de que el poder político le ponga coto al poder económico y financiero. Otra constatación: una carencia de liderazgo político a escala internacional. Los líderes actuales no están a la altura de los desafios.

Continue reading "El nuevo "sistema-mundo"" »

Septiembre 24, 2011

En mans de tafurs i de tril•lers

pensador.jpg

Ho confesso: estic ben desorientat. Aquelles idees que em varen ensenyar de petit ja no em serveixen.

El bé comú ha d’estar per sobre del interès individual. S’ha de respectar, o millorar si es pot, allò que és públic, és a dir: del poble. Els polítics han de servir la comunitat. La democràcia, sempre millorable, és el menys dolent dels sistemes polítics.

El treball, dignifica, deia la moral imperant. El treball és allò que ens pot donar riquesa. O era: el treball és l’excusa per aquells que no saben que fer?

Aquests conceptes sobre el col•lectiu i sobre el treball ja no son importants. Ara l’important és EL MERCAT.

Continue reading "En mans de tafurs i de tril•lers" »

Mayo 29, 2011

Massa funcionaris?

forges-y-el-funcionario.jpg


VICENÇ NAVARRO

Existe una visión bastante generalizada en los foros conservadores y liberales (y también en algunos foros de izquierdas) de que el sector público en España está sobredimensionado. Es decir, se considera que la Administración Pública es demasiado grande, percepción que se ha incrementado a raíz del aumento del gasto público invertido (por parte de las CCAA y de los municipios) en crear ocupación en los servicios públicos como parte de la respuesta del Estado español a la crisis actual. Así, en los últimos días, han aparecido dos artículos, uno en El País, en la edición de Cataluña (titulado “Funcionarios”, 17-06-09), y otro en El Periódico (titulado “La cifra de funcionarios se acerca a la de empresarios”, 15-06-09), que señalaban la alarma de que el número de lo que tales artículos definen como funcionarios es casi idéntico al número de empresarios y autónomos en España. Estos artículos son representativos de una percepción bastante generalizada que requiere una corrección.

Continue reading "Massa funcionaris?" »

Mayo 27, 2011

Indignat

indignats.jpg

Aquestes son algunes de les demandes de l'assemblea d'indignats de Terrassa

Estem canviant el món. Completament. Mentrestant, els polítcs que no ens representen continuen allà, fent malabarismes i legislant sobre les nostres vides.
Per això els escrivim aquí algunes mesures que puguin entendre fàcilment i que volem que s'apliquin ja.
Atenció! Això és un document de mínims. En realitat el que volem és molt més gran, alguna cosa que possiblement no entenguin mai.
Els demanarem punt per punt el que ve a continuació, començant pel punt 1.
1. NO MÉS PRIVILEGIS PER ALS POLÍTICS I POLÍTIQUES, COMENÇANT PER BARCELONA:
• Retallada dràstica del sou de les i els polítics per equiparar-lo al sou de la mitjana de la població.
• Supressió dels privilegis en el pagament d'impostos, dietes, anys de cotització i pensions (només a Barcelona l'estalvi seria de mig milió d'euros al mes, com a mínim).
• Prohibició d'una pensió superior a la pensió màxima establerta per a la resta de ciutadans i ciutadanes.
• Supressió de la seva immunitat jurídica i de prescripció per als casos de corrupció. Cessament de les i els polítics corruptes.
2. NO MÉS PRIVILEGIS PER A BANQUERS NI BANQUERES:
• Prohibició de qualsevol tipus de rescat o injecció de capital a entitats bancàries i caixes: aquelles entitats que tinguin dificultats han de fer fallida o ser nacionalitzades per constituir una banca pública sota control social.
• Devolució transparent i immediata a les arques públiques per part dels bancs de tot el capital públic aportat.
• Regulació dels moviments especulatius i sancions a la mala praxi bancària. Prohibició d'inversió en paradisos fiscals.
• Tots els habitatges adquirits per execucions hipotecàries allotjaran persones en règim de lloguer social o famílies desnonades.
3. NO MÉS PRIVILEGIS PER A LES GRANS FORTUNES:
(n'hi hauria prou amb aplicar el 5% de retallada que es va aplicar als funcionaris a les 50 fortunes més grans i se solucionaria el problema de dèficit de l'estat espanyol)
• Augment del tipus impositiu a les grans fortunes i entitats bancàries, eliminació de les SICAV.
• No a l'eliminació de l'impost de successions. Recuperació de l'impost de patrimoni.
• Control real i efectiu del frau fiscal i de la fuga de capitals a paradisos fiscals.
• Afavoriment a nivell internacional de l'adopció d'una taxa a les transaccions financeres (taxa Tobin).
• Amb l'aplicació d'aquests punts s'obté el pressupost per solucionar els següents quatre punts. Perquè no falten diners, és evident que hi ha disponibilitat econòmica.
4. CONTRA L'ATUR:
• Repartiment de la feina tot fomentant les reduccions de jornada i la conciliació laboral, fins que s'acabi l'atur estructural (és a dir, fins que l'atur baixi per sota del 5%).
• Jubilació als 65 i cap augment de l'edat de jubilació fins que s'acabi amb l'atur juvenil.
• Bonificacions per aquelles empreses amb menys d'un 10% de contractació temporal.
• Assegurar la feina: impossibilitat d'acomiadaments col•lectius o per causes objectives a les grans empreses mentre hi hagi beneficis, fiscalització a les grans empreses per assegurar que no cobreixin amb treballadors temporals feines que podrien ser fixes.
• Establiment d'un subsidi que cobreixi les necessitats bàsiques dels aturats de llarga durada.
• Transport i educació gratuïta per als aturats de llarga durada.
• Aprovació d'una renda bàsica universal per a totes les persones.
5. DRET A L'HABITATGE:
• Expropiació dels habitatges en desús que no s'han venut per augmentar el parc públic d'habitatge en règim de lloguer social.
• Declaració de ciutats lliures de desnonaments i desallotjaments.
• Penalització de les pràctiques de mobbing.
• Dació en pagament dels habitatges per cancel•lar les hipoteques. De forma retroactiva des del començament de la crisi.
• Prohibició de l'especulació immobiliària.
6. SERVEIS PÚBLICS DE QUALITAT:
• Retirada de les retallades plantejades pel govern de la Generalitat.
• Restabliment dels serveis de sanitat i educació que ja han estat retallats.
• Contractació de personal sanitari fins que s'acabin les llistes d'espera.
• Participació i control social de la gestió dels hospitals públics.
• Contractació de professorat per garantir la ràtio d'alumnes per aula, els grups de desdoblament i els grups de recolzament.
• Garantir realment la igualtat d'oportunitats en l'accés a tots els nivells d'educació, amb independència de la procedència socioeconòmica. Escola laica.
• Participació vinculant dels alumnes en la gestió de les escoles.
• Finançament públic de la investigació per tal de garantir-ne la independència.
• Transport públic de qualitat i ecològicament sostenible.
• Serveis públics i gratuïts d'atenció a la infància i a les persones amb necessitats d'atenció especial.
• Prohibició de la privatització dels serveis públics.
7. LLIBERTATS I DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA:
• No al control d'internet. Abolició de la Llei Sinde. No a ACTA.
• Protecció de la llibertat d'informació i del periodisme d'investigació i la seva independència. Eliminació de les traves legals que impedeixen exercir el dret d'emissió als mitjans comunitaris lliures i sense ànim de lucre. Eliminació dels monopolis de facto dels espais radioelèctrics.
• Ús de software lliure en les institucions públiques per tal d'adequar-les a l'era digital amb costos sostenibles.
• Retirada de l'ordenança del civisme: retirada de qualsevol ordenança que limiti les llibertats de moviment i expressió.
• Referèndums obligatoris i vinculants per les qüestions de gran importància (incloses les directives europees).
• Eliminació de les redades a migrants no regulars i retirada de la llei d'estrangeria actual i tancament dels CIEs. Dret a vot per als migrants.
• Modificació de la Llei Electoral per garantir un sistema autènticament representatiu i proporcional que no discrimini cap força política ni cap voluntat social, on el vot en blanc i el vot nul també tinguin la seva representació al legislatiu i l'abstenció activa pugui tenir el seu espai d'autoorganització als barris.
• Establiment de mecanismes efectius que garanteixin la democràcia interna en els partits polítics: llistes obertes, elecció directa dels regidors, publicitat i transparència en el finançament dels partits.
• Pressupost participatiu.
• Respecte pel planeta i per totes els éssers que hi viuen. Consum responsable.
• Defensa del dret dels pobles a decidir l'ús dels recursos naturals per plantar, cultivar, comercialitzar i consumir d'acord amb les seves necessitats, costums i capacitats.
• La monarquia és un anacronisme que no ens representa i que a sobre no paga impostos. Eliminació de tots els títols nobiliaris.
• Eliminació de la llei de partits.
• Tal com reconeix la carta de les Nacions Unides, reconeixement del dret d'autodeterminació dels pobles i les persones.
• Dret a rèplica dels mitjans de comunicació liures i comunitaris davant de falses acusacions.
8. REDUCCIÓ DE LA DESPESA MILITAR
9. MESURES PER A UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLES
• Promoure el consum responsable, de proximitat, les cooperatives i el troc, per tal d'aconseguir un decreixement econòmic.
• Aposta per les energies renovables i eliminació de les nuclears.
• Regular l'obsolescència programada tot ampliant el període de garantia obligatòria en funció del producte.
• Practicar l'agricultura sense transgènics ni plaguicides.
• Ús de teràpies naturals a la sanitat pública.
• Incoporporar el cost ambiental en els productes.
• Abaratir el transport públic sostenible i que cobreixi les necessitats dels ciutadans.
• Ampliació del territori natural protegit.
Aquestes són demandes de mínims i d'aplicació immediata, demà les de màxims :-] perquè és la gent la que ha de poder organitzar la seva vida en col•laboració i llibertat.

Tret de http://acampadatrs.net/

Abril 27, 2011

Es que els tenen agafats pels collons...

forges-politicos.jpg

Això és el que em deia l’amic. Diu, mira, tots han de passar pel banc. Des de la reialesa, el govern de l’estat, els governs autonòmics, els ajuntaments, les diputacions, els partits polítics, els sindicats subvencionats, la gran majoria d’empreses, molts particulars...tots, tots, viuen del crèdit. Viuen del banc. Per tant no cal esperar que, a tota aquesta patuleia que ens mana, i que diu que ens representa, es tirin pedres sobre la seva teulada. Si volen arreglar alguna cosa del sistema financer solament és per assegurar-se que seguiran rebent els diners que necessiten per mantenir-se en les seves poltrones. No hi ha solució. Els tenen agafats, ens tenen agafats.

Continue reading "Es que els tenen agafats pels collons..." »

Abril 22, 2011

Concentració de sanitaris i altres. Barcelona, 14 abril 2011.


Resulta que la música d’aquest vídeo vulnera el "copyright" de la companyia EMI i per tant potser que no el puguis veure. A mi no hem dona la gana de canviar-la. L’himne nacional francès interpretat per l’Edith Piaf no és de l’EMI, és del poble.

Si fos aquest el cas, que no el puguis veure, i t’interessa tenir-lo m’ho dius i t’enviaré l’original .flv, imatges i so, que ocupa unes 20 meges .

Marzo 18, 2011

El curriculum vitae i la Sra Ortega

ortega.jpg


En aquests moments, empetitits davant les tragèdies que sacsegen el món mundial, pot semblar una fotesa capficar-se en aquest detall.

El que ens ajuda a trobar feina en diem així, amb aquesta llatinada antiga: curriculum vitae, on hi consta la nostra formació professional i experiències laborals relacionades amb el lloc de treball desitjat. Un bon intent d’objectivar les nostres capacitats. I tots hem fet currículums i sabem perfectament si estem fent trampes o no. I ho sabem perquè és una cosa important que després recordem amb precisió. No es cap fotesa. Ens hi juguem la feina, que no és poc en els temps que corren.

Explico el cas: La Sra..Ortega, vicepresidenta de la meva estimada Generalitat de Catalunya, ha mentit en el seu curriculum vitae. Va dir, el fet que hi hagués un negre escrivint les seves indicacions no en canvia l’autoria, que era Psicòloga i ara resulta que li manquen dues assignatures, una i mitja segons els més carallots, per acabar els dits estudis. Ha mentit. És clar que optava a un lloc professional especial i es claríssim que no està formada en la disciplina esmentada. Solament cal d’escoltar el document sonor de les seves disculpes i explicacions que fan al cas. Entre altres coses, un exemple d’inseguretat.

Fa pocs dies el Canceller d’Afers Exteriors del simpàtic país alemany ha hagut de deixar la seva feina per haver plagiat la seva tesi doctoral. Aquest és el nostre referent.

Ni aquí som llicenciats ni allà doctors. Però l’error és similar. No hem de permetre que un dels nostres representants sigui un mentider estret de mires que ens menystingui. I els polítics ja estan prou desprestigiats com per tolerar un engany més. La Política, tots nosaltres, en resultem perjudicats.

Recordi això Sr Mas:
D’aquelles guspires vingueren aquests focs.
Aquesta senyora ha de presentar la dimissió i vostè l’hi ha d’acceptar. Ens hi va el prestigi i credibilitat de Catalunya.
Si aquesta ocellota també es una dels millors ja pot anar a fer companyia al senyor Boi Ruiz, una altre de les perles del seu Govern.

Octubre 24, 2010

Ignacio Ramonet

ramonet-web.jpg


VII PREMIO ANTONIO ASENSIO DE PERIODISMO
Ignacio Ramonet: «Les coses només canvien si la societat diu prou»
Diumenge, 24 de octubre del 2010
ELIANNE ROS
PARÍS
En un petit i lluminós despatx del carrer Stephen-Pichon, al districte 13 de París, a prop de la plaça d'Italie, Ignacio Ramonet dirigeix l'edició espanyola de Le Monde Diplomatique. Les prestatgeries carregades de llibres estan esquitxades de fotografies. Testimonis dels viatges i les inquietuds del periodista d'origen gallec. Ramonet hi apareix acompanyat del líder cubà Fidel Castro, del president de Veneçuela, Hugo Chávez, o de tres guerrillers de Chiapas. Als 67 anys manté intacta la curiositat pel món i la voluntat de convertir-lo en un lloc millor.

-El Premi Antonio Asensio de Periodisme li ha sigut concedit per la seva tasca com a intel·lectual, però també per la seva voluntat de canviar el món, pel seu compromís social. ¿Què representa aquest reconeixement per a vostè?

-Rebre el Premi Antonio Asensio de Periodisme és un gran honor, no únicament per la seva serietat, sinó també perquè reconeix tota la meva feina, i no camufla la faceta d'activista.

-¿Què és per a vostè el periodisme?

-Crec que arriba un moment que el periodista no ha de limitar-se a reflectir una situació, ha de fer propostes. Com a actor intel·lectual pot suggerir pistes per buscar solucions. Això és el que he pretès amb la creació d'Attac o del Fòrum Social Mundial.

-Es mostra molt crític amb els mitjans de comunicació. ¿Quin creu que ha de ser el seu paper en l'era d'internet?

-No és casualitat que Superman, Spiderman o Tintín fossin periodistes. Però avui el periodista ja no és un heroi. Per a la gran majoria la situació laboral es degrada, i internet ha provocat una crisi d'identitat. Els mitjans dominants són les xarxes socials. Avui dia hi ha un discurs que consisteix a dir que tothom és periodista.

-¿Quins són els efectes d'aquesta transformació en la societat?

-Internet està produint un fenomen que jo anomeno la inseguretat informativa. Està ple d'informacions falses i de rumors, que a partir del moment que un mitjà creïble les reprodueix es converteixen en veritats, com va passar amb el famós rumor de la crisi del matrimoni Sarkozy. Després estem immersos en una carrera per la immediatesa, que no sempre és sinònim de qualitat. Hi ha problemes nous, però no crec que hi hagi hagut mai una edat d'or del periodisme, sempre ha sigut difícil exercir-lo.

-¿Som víctimes d'una sobredosi d'informació?

-Es produeix avui el que en dic la censura democràtica. En realitat tots estem tan asfixiats d'informació, en tenim tanta, que no sabem quina és la que falta. És a dir, no tenim ni temps de preguntar-nos quina és la que no ens han donat. Temps enrere, entre la informació i l'opinió pública hi havia la barrera del poder. Avui s'ha construït una nova barrera, que paradoxalment és la de la informació. Hi ha un mur en què la informació no deixa passar la informació.

-Al seu últim llibre, La catástrofe perfecta, afirma que la crisi financera ens brinda una oportunitat per canviar el sistema, sempre que no es caigui en les actituds del passat. ¿No és justament això el que està passant?

-Quan es va produir el crac financer, molts analistes van pensar que després d'un desastre d'unes dimensions tan grans no podia tornar a reproduir-se un capitalisme en què els mercats actuessin sense llei. I, malgrat això, per a gran sorpresa dels mateixos dirigents que van dir que s'havia de refundar el sistema, en aquests moments estem davant el mateix tipus de capitalisme.

-¿Els estats no poden fer res per posar-hi remei?

-És clar que sí, curiosament Europa aposta per una política d'austeritat per defensar per davant de tot la fortalesa de l'euro. En canvi, els Estats Units opten per una política més neokeynesiana, que consisteix a primar la inversió pública per crear ocupació. Resulta paradoxal que el comportament d'Europa sigui més neoliberal que el d'Amèrica del Nord.

-A Europa sembla que l'única solució a la crisi econòmica passa per les retallades socials.

-S'haurà de veure què passa a França. No seria la primera vegada que la societat se subleva, té aquesta especialitat històrica. Si els francesos aconsegueixen aturar la reforma de les pensions, ¿què passarà als altres països? Això pot estimular la resistència social. La crisi té diverses fases, la bancària, la industrial i la social. Ara estem de ple en aquest període, que serà llarg i penós.

-¿I com veu vostè la situació a Espanya?

-És diferent que a França. Té el doble d'aturats -un 20% és moltíssim-,
però també hi ha més solidaritat familiar i més economia submergida. El desastre social és enorme, i una gran part dels ciutadans està sota el xoc del canvi d'orientació del Govern. De la nit al dia ha canviat la política d'ajuda pública per acatar la de l'eix francoalemany, que en realitat és la que marca Alemanya. Moltes persones estan desconcertades, i temo que això es tradueixi en una abstenció encara més alta en les eleccions i un augment de la xenofòbia, tal com està passant a molts països d'Europa.

-De fet, al seu llibre, vostè alerta del risc que sorgeixin nous Hitlers o Stalins.

-En general, les grans crisis porten al poder personatges autoritaris, antidemocràtics, salvadors de la pàtria que no necessitem. Les crisis fan anhelar solucions senzilles per a un món complicat, i no hi ha solucions senzilles.

-¿Quina creu que pot ser la sortida del capitalisme davant l'actual situació de l'economia mundial?

-El capitalisme sempre ha funcionat sobre la base de l'articulació del mercat amb l'Estat. El 1980 va triomfar la idea que el mercat no necessitava l'Estat. Al final de cada cicle es buscava una solució raonable, keynesiana, però sempre es tornava a caure en la temptació del mercat salvatge, i l'explosió de cada bombolla era pitjor que la precedent. No hi ha cap raó per creure que un mercat desbocat no ens porti a un desastre pitjor.

-¿No n'aprendrem mai?

-El sistema no pot anar de bombolla en bombolla. De cada 10 euros, nou els crea el sistema financer i només un el sistema de producció. Som un cotxe de carreres que circula sense control i a tota velocitat. L'esperança és que la gent digui prou. Fins ara ha reaccionat de forma extremadament serena i submisa. El que està passant a França pot ser un detonant per a la resta del món, pot generar una revolució. Només canviarem les coses si la societat se subleva i diu prou.

-¿Com explica l'explosió de còlera dels francesos? ¿Es deu només a la reforma de les pensions?

-Aquesta reforma ha sigut la gota que ha fet vessar el got d'un malestar general per l'enduriment de la vida quotidiana. Darrere de la prolongació de l'edat legal de la jubilació la gent veu un nou pas de rosca en la precarització del treball. A més de les conseqüències de la crisi, ha cristal·litzat una irritació creixent contra la política que aplica Nicolas Sarkozy.

-¿A què es deu aquesta desafecció dels francesos per Sarkozy?

-No és tant per la seva política de dretes, sinó per una actitud que es percep com a prepotent, l'anomenat esperit de Fouquets [el restaurant de luxe dels Camps Elisis on el president va celebrar la seva victòria electoral envoltat d'una colla d'amics rics i famosos], que té la màxima il·lustració en el cas Bettencourt [l'hereva de L'Oréal, la dona més rica de França, acusada d'evasió d'impostos, hauria finançat de forma il·legal la campanya de Sarkozy].

-A diferència d'altres presidents francesos, Sarkozy es mostra inflexible davant la pressió del carrer. ¿Quines conseqüències pot tenir la seva posició?

-La seva actitud és irresponsable. S'ha produït una bifurcació, i els dos camins que tenen al davant són dolents. Una via és que Sarkozy aconsegueixi fer el mateix que va fer Margaret Thatcher a la Gran Bretanya: trencar l'espinada als sindicats. L'altra porta a un enduriment del moviment social que pot desembocar en una paràlisi del sistema. La situació se'ls pot escapar de les mans als agents socials i conduir a una situació de gran violència.

-Al seu llibre augura el final de l'hegemonia dels Estats Units i el desplaçament de l'eix geopolític a la zona asiàtica. ¿Quines conseqüències pot tenir aquesta transformació des del punt de vista dels drets humans?

-A la Xina el sistema econòmic actual és el capitalisme més salvatge. No és desitjable que, tal com funciona, passi a ser la matriu del món. Passaríem d'un món dolent a un de pitjor. La Xina no pot seguir així, no pot mantenir dues dinàmiques contradictòries. No es pot mantenir fixa l'estructura política i dinàmic el desenvolupament de la societat. Inevitablement es trencarà una baula de la cadena, i això passarà més aviat que tard.

-¿Es pot obrir un nou focus revolucionari?

-No necessàriament ha de ser una revolució desordenada. Al món no li interessa que s'obri un nou espai de caos. La Xina pot evolucionar transformant les seves institucions.

-Per reduir les diferències entre els països rics i els pobres vostè va proposar la taxa Tobin. ¿Continua sent una solució vàlida?

-N'estic convençut. Al món, el que es compra i es ven més no és el petroli o el blat, són els diners. Una gran part de les activitats financeres les genera el mercat de divises. Tobin va proposar que cada estat creés una taxa de 0,1% sobre cada transacció amb l'objectiu de frenar el moviment especulatiu. Sobre aquest principi, jo proposo una taxa que vagi a un fons gestionat per l'ONU destinat al desenvolupament dels països del sud. Es calcula que si només parlem del mercat de divises aquest fons tindria cada any uns 30.000 milions d'euros. Les Nacions Unides calculen que amb 12.000 milions a l'any n'hi hauria prou.

-¿Però en un context de crisi una mesura així no és molt més difícil d'aplicar?

-Quan es va crear l'IRPF tothom deia que era una catàstrofe, i el mateix va passar amb l'IVA. Si avui en dia la principal riquesa la creen les finances és indispensable que existeixi alguna cosa, un impost al valor afegit. Si és sobre el mercat de divises, la suma seria tan important que els estats podrien dedicar-ne una part a l'aplicació de polítiques socials. Per exemple, a finançar les pensions.

-Després de les grans mogudes de principis de la dècada fa la sensació que el moviment altermundialista està estancat.

-Hem entrat en una altra fase. La paraula altermundialisme va sorgir del lema del Fòrum Social Mundial, Un altre món és possible. Algunes de les propostes, que semblaven molt revolucionàries, com per exemple la taxa Tobin, han acabat quallant. Encara no s'apliquen però avui fins i tot Sarkozy defensa la mesura.

Julio 08, 2010

Explotació nacional i/o de classe

personal_business_advisors.jpg


Article publicat per Vicenç Navarro al setmanari EL TRIANGLE, 28 de juny de 2010

Aquest article mostra que l’endarreriment social de Catalunya no es deu exclusivament o primordialment al dèficit fiscal que Catalunya té amb l’Estat espanyol sinó que respon a l’excessiva influència política de les classes benestants a Catalunya que no paguen els impostos que paguen els seus homòlegs al promig de països de la UE-15.

Continue reading "Explotació nacional i/o de classe" »

Mayo 03, 2010

Marcel Coderch

Febrero 26, 2010

Los errores de las políticas liberales

trabajador.jpg

Publicat a Público, 25 Feb 2010

Vicenç Navarro*

Cuando los economistas liberales hablan de la necesidad de hacer sacrificios con el objetivo de salir de la crisis, siempre proponen medidas que afectan de forma predominante a las clases populares. En realidad, tal llamada al sacrificio es una constante en la construcción de Europa y del euro. Así, cuando se tomó la decisión por parte de las élites políticas y mediáticas del país de que España entrara en la UE y en el euro, se tomaron una serie de medidas que afectaron significativamente al gasto público, incluyendo el social, un tipo de gasto, este último, que es especialmente beneficioso para las clases populares. Sus pensiones, su sanidad, su educación, su vivienda social, sus servicios sociales y muchas otras transferencias y servicios públicos del Estado del bienestar son financiados con este gasto público.

La reducción del déficit y de la deuda pública, exigida para que España entrara en el euro, se realizó no a base de aumentar los impuestos de los grupos más pudientes (que en realidad descendieron), sino a base de reducir el gasto público social, con lo cual el déficit de tal gasto por habitante entre España y el promedio de la UE-15 (el grupo de países con un nivel económico más próximo al nuestro) aumentó nada menos que un 24% durante el periodo 1995-2004. El continuo retraso en el desarrollo del Estado del bienestar de España (todavía hoy, a la cola de la UE-15) se agravó durante aquel periodo. La convergencia monetaria se realizó, pues, a costa de incrementar el déficit social de España con el promedio de la UE-15.

Continue reading "Los errores de las políticas liberales" »

Junio 27, 2008

Los límites de la confusión

children-smile.bmp


Soledad Gallego-Díaz
El presidente del Gobierno, Rodríguez Zapatero, y la vicepresidenta Fernández de la Vega se esforzaron ayer en asegurar a los ciudadanos que la directiva sobre expulsión de inmigrantes y deportación de menores aprobada esta semana por el Parlamento europeo "no afecta a la legislación española".

Es una afirmación francamente sorprendente porque hasta ahora los que sabemos algo de la UE habíamos creído que los Estados miembros están obligados a transponer el contenido de las directivas comunitarias, bien mediante leyes nacionales, bien mediante normas reglamentarias. Creíamos que una cosa era que las directivas no tuvieran aplicación directa y otra que no tuvieran consecuencias legales.

Los 16 miembros del PSOE que apoyaron la directiva europea se alinearon con Fini, Bossi y el PP.

Continue reading "Los límites de la confusión" »

Enero 25, 2008

La doctrina del xoc

Publicitat del llibre del mateix títol, de Naomi Klein, economista política, periodista y escriptora, canadenca. Segueix la línia anarco - apocalíptica - conspiratòria, tan enriquidora per altre banda.

Enero 24, 2008

Les eleccions americanes

obama_hillary_3.jpg

Aquest magnífic article ens explica les claus per interpretar les eleccions americanes alhora que ens repasa alguns aspectes de la situació política espanyola.
Us recomano el web del mestre Navarro: www.vnavarro.org

Cómo leer lo que está ocurriendo en las elecciones en EEUU: guía para el lector español per Vicenç Navarro *

La cobertura de la realidad política de EEUU por los medios de información españoles
Una de las noticias que ocuparán mayor espacio mediático en España este año serán las elecciones presidenciales de EEUU. Estas elecciones se han iniciado con las primarias de los dos Partidos mayoritarios en aquel país, el Partido Demócrata y el Partido Republicano, que elegirán a sus candidatos a la presidencia de EEUU, culminando este proceso con las elecciones Presidenciales del gobierno federal que tendrán lugar a finales de año, en noviembre. Tal largo proceso consumirá casi un año, habiéndose iniciado el pasado 4 de enero en el Estado de Iowa la carrera hacia la presidencia del país que se considera más poderoso del mundo, un país con un sistema político presidencialista, cuyas políticas, tanto internas como internacionales, afectan a la gran mayoría de la población mundial, incluyendo la de nuestro país. De ahí la enorme atención mediática que tal proceso absorberá puesto que de su resultado se derivarán muchas consecuencias que afectarán a nuestra población. No hay duda, por lo tanto, que es muy importante conocer lo que ocurre en aquel país.

Continue reading "Les eleccions americanes" »

Enero 03, 2008

¿Estan en perill les pensions?

pensionista.jpg

Les classes populars, amb una vida mitjana inferior, es beneficien menys de les pensions que les persones de rendes altes

• És profundament injust exigir als treballadors que endarrereixin cinc anys l'edat de jubilació

Vicenç Navarro*

Un argument molt estès en centres financers és el que sosté que l'allargament de l'esperança de vida a Espanya està fent inviable financerament la Seguretat Social. S'assumeix que el fet que l'esperança de vida hagi crescut vuit anys durant el període 1970- 2004 implica una enorme sobrecàrrega per al sistema de pensions de vellesa, ja que aquestes hauran d'absorbir els costos de pagar les pensions vuit anys més per pensionista. És per això que proposen endarrerir cinc anys l'edat obligatòria de jubilació, i passar dels 65 als 70 anys, tal com ha fet La Caixa.

Continue reading "¿Estan en perill les pensions?" »

Marzo 18, 2007

Escenas de polarización política en el Reino de España

mascara.jpg

G. Buster*, 04/03/07

“Todavía la memoria histórica es la historia de todos los días a comienzos del nuevo siglo en el Reino de España”

Un día ha tardado la derecha social y el PP en responder a la decisión del Gobierno de conceder prisión atenuada al militante de ETA De Juana Chaos –que llevaba 115 días de huelga de hambre — con concentraciones nocturnas de varios miles de personas ante los ayuntamientos de las principales ciudades del país, convocadas por el Foro de Ermua y la Asociación de Víctimas del Terrorismo. La plana mayor del PP se ha repartido para encabezarlas, aunque los verdaderos protagonistas han acabado siendo dirigentes de extrema derecha como Ynestrillas y escuadras de algunos cientos de falangistas uniformados que intentaban, ante la sede del PSOE, repetir el escenario del 13-M del 2004, la noche anterior a la derrota electoral de Aznar.

Continue reading "Escenas de polarización política en el Reino de España" »

Octubre 23, 2006

Apa nois! Anem a votar!

marilyn monroe 1 copia.jpg


A quarts de set del matí, amb les parpelles enganxades per la son, surto al carrer per agafar el cotxe. La mare que els va parir! Em desperto de cop. Una altre rallada! Però si encara no l’he acabat de pagar. I l’assegurança no se’n farà càrrec. Tot just havia sortit del mecànic. Ja se sap amb els cotxes de segona ma. Quina merda! Sort que avui no he d’anar a buscar en Jaume. Després de la feina m’he de trobar amb la Mercè per anar a comprar roba de festa. Es casa la nena. En Jaume hi anirà amb la moto. Ahir estava molt trasbalsat desprès de l’accident d’en Yussuf. Pobre! Mira que perdre tres dits amb la serra! De moment ja em puc oblidar dels 50 bitllets que em deu. Em sembla que no estava assegurat. Mentre m’acosto al peatge l’embús de vehicles m’impedeix avançar. I perquè han d’anar a viure fora? Si només amb una mica més d’esforç podrien quedar-se a la ciutat. Que l’hipoteca els surt millor. El collons de l’hipoteca. A mi el que m’amoïna és la Mercè, sense la nineta dels seus ulls. Tornarà a posar-se trista. Metges, altre cop. Millor no cridar el mal temps. El temps. El temps que perdo aquí fent cua per pagar. Quarts de vuit i avui no puc fer tard. No sé que mira aquest, com jo, en direcció contraria, com jo, que va a posar totxos, com jo, a l’obra del costat de casa. I ara que li passa aquest altre. Perquè s’atura? Imbècil! En Jaume ja deu haver arribat fa estona i jo aquí. Toni no et posis nerviós! Et queda tot el dia per endavant. Millor no agafar el mòbil, els monillos, els punts dels collons. Doncs s’hauran d’esperar. I al vespre: el mateix. El nen també s’haurà d’esperar amb això del adsl. Quan torni hauré de posar benzina. Però si passo més hores renegant que respirant! I el crèdit per la festa de noces? No sé pas com el tornaré. He de deixar el tabac, així també estalviaré. Bé. Amb l’accelerada deixo enrere l’infern. Potser dissabte podrem anar al càmping. El bosc, els bolets..., potser un bon clau amb la mestressa. Ja arribo. L’encarregat no em dirà res, sap de la meva bona feina, espero. Potser el carajillo m’animarà...

Continue reading "Apa nois! Anem a votar!" »

Julio 16, 2006

Tabac

warning.jpg


Altres cops he esmentat la importància que dono, que donem tots, a la mesura, a la proporció, a la valoració ètica-estètica dels propòsits polítics i en aquest cas de la Llei antitabac. I per altre banda, la política, com diu el Sr. Maragall, “ha de permetre que la ciutadania pugui circular de la manera més còmoda possible”.

Continue reading "Tabac" »

Mayo 08, 2006

Banca-resultados

peles.jpg

Grandes bancos ingresaron hasta marzo 3.548 millones comisiones

Virginia Zafra

Madrid, 30 abr (EFE).- Las cinco grandes entidades financieras españolas -Santander, BBVA, La Caixa, Popular y Caja Madrid- facturaron por comisiones en los tres primeros meses del año 3.548 millones de euros, tanto como prevé gastar el Ministerio de Educación y Ciencia en todo 2006.

Continue reading "Banca-resultados" »

Abril 23, 2006

Competivitat

chaplin2.jpg

Una perla que feia temps que buscaba.

Article // El punt de vista
El truc de la competitivitat

Ens podem preguntar si el que fan molts empresaris de la UE és imitar el model de la Xina

Carlos Taibo
Professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Madrid

Continue reading "Competivitat" »

Febrero 19, 2006

Poti-poti

nautilus.jpg

La mort és la tragèdia dels vius. M'estic refent de la pèrdua de la mare dels meus fills. La sotragada m'ha deixat en silenci unes quantes setmanes. Peró ja torno a ser aquí. Altre cop amb ganes de provocar. Si més no, un somrís?

Recony amb els del domini .cat. Resultaran més cars que el mateix computador. Es veu que els catalans som molt rucs, vull dir: molt rics. Això del nacionalisme ha de ser un bon negoci. Sinó perquè el voldríem aquest nacionalisme que ens està distraient d'altres qüestions col. lectives tan o més divertides?

Continue reading "Poti-poti" »

Agosto 18, 2005

La tele

1935-Murder-by-television-(.jpg

Informe AIDEKA

Estudio comparativo de los informativos de TVE, Antena 3 y Telecinco

Se han analizado los programas informativos completos de la Segunda Edición de los Telediarios de la primera cadena de TVE, Telecinco y Antena 3 durante el periodo comprendido entre el 25 de noviembre al 15 de diciembre de 2004 ambos inclusive.

Principales conclusiones:

Continue reading "La tele" »

Agosto 05, 2005

La verdadera deuda externa. ¿Quién le debe a quién?

tresor.jpg

Exposición del Cacique Guaicaipuro Cuauhtémoc ante la reunión de Jefes de estado de la comunidad europea (08/02/2002).

Con lenguaje simple, que era trasmitido en traducción simultánea a más de un centenar de Jefes de Estado y dignatarios de la Comunidad Europea, el Cacique Guaicaipuro Cuauhtémoc logró inquietar a su audiencia cuando dijo:

Continue reading "La verdadera deuda externa. ¿Quién le debe a quién?" »

¿Qué es el imperialismo? François Houtart

bandera americana.jpg

Históricamente, el imperialismo es la dominación política de un Estado sobre varios otros para establecer una hegemonía política, económica, cultural. Muchos ejemplos existen en el transcurso de los siglos: el imperio de Asoka en la India, que se extendió desde Afganistán hasta Indonesia; el imperio romano sobre el Mediterráneo y Europa central; el imperio inca en el centro del continente americano; el imperio de Carlomagno en Europa; el de España tras la «conquista»; el de la Francia de Napoleón... y otros.

Continue reading "¿Qué es el imperialismo? François Houtart" »