Main

Diciembre 21, 2012

Demà mateix

aide_retocat.jpg

- Que hi ha la Sra. Montserrat?

- Sí, jo mateixa. Digui'm.

- Soc en Jaume, de la Caixa. Ja no cal que vinguin a firmar la documentació del préstec que ens vareu sol•licitar. D'ara endavant ens en farem càrrec nosaltres de les seves despeses.

- Què em diu?

- Sí, des de la Fundació Pels Pobres i Desgraciats Drogoaddictes (FPPDD ). És una nova eina de desenvolupament socio-sanitari generada per la vocació de servei col•lectiu inherent a la nostre estimada entitat.

- Però, ho diu de veritat? Miri, Jaume, nosaltres portem uns quants Programes, l' Intercanvi de xeringues, el Taller... des de fa més de 15 anys i cadascun d'ells ja te una orientació que anem discutint quotidianament. Mirem de adequar-nos a les variables canviants de la molt dura realitat de les persones que pateixen conseqüències de l'ús de diferents substàncies d'abús, mal anomenades drogues. Ja sap que anem esgarrapant diners d'aquí i d'allà, sobretot de les administracions públiques, i en unes condicions burocràtiques kafkianes...Escolti Jaume, suposo que ens respectaran la independència per seguir el mateix camí.

- I tant! Un dels nostres directius ja ha parlat amb l'Ajuntament, La Generalitat i amb totes les entitats que han col•laborat amb la seva Associació. Tothom està encantat. De tota manera ens haurem de reunir per matisar-ne alguns aspectes concrets.

- Què vol dir?

- Doncs es lògic que la nostra Fundació PPDD, ja que hi posarà els diners, participi en la presa de decisions de l'entitat. I també cal pensar que tothom que hi estigui relacionat, amb AIDE vull dir, ha de tenir un compte obert a la nostra oficina més propera. Els usuaris també, es clar.

- No m'ho puc creure!

- Bé, es una mesura de compromís amb la Caixa, de tots.

Continue reading "Demà mateix" »

Junio 17, 2011

Narcís Serrat

Doncs a mi em sap molt greu que El Capgròs de ciutat de Terrassa 2008, Narcís Serrat, deixi, en contra de la seva voluntat, El Cau Ple De Lletres. Aquestes llibreries, el local hi fa molt, emblemàtiques de la ciutat. En Narcís és el meu llibreter de capçalera. Fa uns quants anys que em va ajudar a llegir. Sempre m’encertava la recomanació. Sovint eren llibres que em semblava que ell, també, havia llegit. En fèiem alguns comentaris...

Un home polifacètic.

Us poso la seva carta de comiat i un vídeo que he trobat al YouTube

Continue reading "Narcís Serrat" »

Julio 01, 2010

Ja està, tu.

CA-burrito-senyera.jpg


Doncs ja està, tu...
Ja ens l'han torna
ben retalla
pel nucli du ...

Dons ja està, tu...
Bé, i ara què,
si és una mè
aquest futu ?

Doncs, ja està, tu...
I Déu n'hi do
quina forto ,
ben dats pel cu !!!

Doncs no està, tu...
que ja n'hi ha pro
d'aquest joc d'o
i ser uns cornu

Que no està, tu...
Fes el favo
d'escriure-ho to
amb ets i u ...

Res d'estatut:
CONSTITUCIÓ !!!

Ramon Sargatal

Abril 27, 2010

Quin llibre?

amor-libros.jpg


M’agrada aquest dia tan especial de la primavera en que el poble surt al carrer per comprar llibres i roses. M’agraden les festes i aquesta especialment, doncs el llibre agafa tot el protagonisme. Bé, el llibre, els llibreters, les editorials, les roses, els seus venedors i la Carme que estima en Joan. Una festa cultural. Una festassa excepcional.

Però enguany m’he posat crític. Em cansa aquesta mitificació del llibre. Em cansa la novel•la del Sant Jordi.

Continue reading "Quin llibre?" »

Marzo 28, 2010

Els aiguamolls de Barbate

DSC_0137 copy.jpg


Aventures, amb serp inclosa.

Segur que tant sols és aquesta idiota i antiga idea que patim massa urbanites. Aquest crit de la naturalesa més salvatge que ens porta per camins i viaranys aliens, perduts en la magnífica geografia d’Ibèria.

Una pretesa plàcida i esforçada caminada per paratges escollits, plens de sorpreses que ens han de donar la flora, la fauna, el paisatge i el paisanatge.

I ja se sap, buscant, trobes allò. I allò pot esdevenir un monstre. Una trampa mortal.

A tres quarts d’onze, ben equipat, he sortit dels afores de La Barca de Vejer per fer un itinerari marcat, pels aiguamolls, les marismas que diem en castellà, de Barbate. Dificultat mitjana i d’unes 4 hores de durada, ruta circular. Un sol radiant i una lleugera calitja. Cap allà les tres m’esperen al restaurant El Campero.

Continue reading "Els aiguamolls de Barbate" »

Marzo 11, 2010

El descubrimiento del nulitrón

ebook.gif


Per Thomas M. Disch

Los grandes descubrimientos de la física nuclear se realizan en los lugares más insospechados. El transcendental hallazgo del nulitrón, clave de la moderna física nuclear, tuvo lugar en la isla de Ibiza... Lean, por favor.

Mientras se intentaba verificar el experimento clásico de Drake del «Muon sin masa» (experimento en el que se destruía un muon sin masa, produciendo, como ya había observado anteriormente Hawakaja, el llamado aisotrón-D) se identificó una nueva partícula, de masa cero, carga cero y spin cero. A esta nueva partícula se la ha denominado «nulitrón».


Continue reading "El descubrimiento del nulitrón" »

Enero 28, 2010

El tren de Burdeos

el tren del amor.jpg


Marguerite Duras

Una vez, tuve dieciséis años. A esta edad todavía tenía aspecto de niña. Era al volver de Saigón, después del amante chino, en un tren nocturno, el tren de Burdeos, hacia 1.930.

Yo estaba allí con mi familia, mis dos hermanos y mi madre. Creo que había dos o tres personas más en el vagón de tercera clase con ocho asientos, y también había un hombre joven enfrente mío que me miraba. Debía de tener treinta años. Debía de ser verano.

Yo siempre llevaba estos vestidos claros de las colonias los pies desnudos en unas sandalias. No tenía sueño. Este hombre me hacía preguntas sobre mi familia, y yo le contaba cómo se vivía en las colonias, las lluvias, el calor, las verandas, la diferencia con Francia, las caminatas por los bosques, y el bachillerato que iba a pasar aquel año, cosas así, de conversación habitual en un tren, cuando uno desembucha toda su historia y la de su familia.

Continue reading "El tren de Burdeos" »

Septiembre 29, 2009

Llibres, llibres...i més llibres

biblioteca.jpg


Diuen, els que compten coses, que hi ha publicats al “mon”, uns 32 milions de llibres i que aquests estan en 25 mil biblioteques. Google pretén digitalitzar-los tots malgrat l’oposició de les grans editorials i no pocs autors.

Mentrestant...

Ni la Biblioteca Universal (K.Lasswitz) ni la Biblioteca de Babel (J.L.Borges). Ara és el temps dels lectors electrònics, de la tinta digital. Aquests estris que et permeten emmagatzemar i ordenar milers i milers de llibres i portar-los sota el braç com si fossin un sol llibre més. La Biblioteca Ambulant.

Continue reading "Llibres, llibres...i més llibres" »

Agosto 29, 2009

Prólogo de Ficciones

Borges.gif


Ficciones, de Jorge Luis Borges, va ser l'obra que va començar a donar-li prestigi. He trobat aquest pròleg, prou interessant. Però, el que m’ha semblat més curiós n’és la signatura. No te la perdis.


El lector que tiene en sus manos Ficciones es una persona en la frontera, un ser humano que está a punto de abandonar el mundo seguro y confortable del que está hecha la vida cotidiana para adentrarse en un territorio absolutamente nuevo. Borges descubre en su obra, o quizás inventa, otra dimensión de lo real. Con seguridad el título, que nos sugiere la idea de mundos imaginados y puramente ilusorios, es sólo una sutil ironía del autor, una más, que nos señala lo terrible y maravillosamente real de sus argumentos. Después de leer a Borges el mundo real multiplica sus dimensiones y el lector, como un viajero romántico, vuelve más sabio, más pleno, o lo que es lo mismo, ya nunca vuelve del todo.

Continue reading "Prólogo de Ficciones" »

Noviembre 15, 2005

Granaíno

watercloset.gif

En una de estas deliciosas plazas de lo alto del Albaicín, este moro, gitano, y cada vez mas pijo, barrio granadino, hay una tienda de dulces, envidia de diabéticos concienciados y de amargaos de la vida. La pieza está organizada como un bar, con su barra y sus mesas y te puedes tomar una copa o un café para acompañar sus excelentes productos. Local muy concurrido a mediodía.
Apoyado en la barra, saboreando una batata confitada con un carajillo de ron, el postre de una comida en Torcuato, fui testigo de esta escena:
¡Oiga! ¡Camarero! ¡No se me abre la puerta del lavabo! – ¡Es que no lo hace bien! ¡Debe de tirar pa usté! Mientras, con disimulo, aprieta un botón escondido en la barra que desbloquea la entrada al recinto. La persona intenta penetrar de nuevo y, efectivamente, se le abre la puerta. Sale al rato sin darse cuenta de la maniobra, cierra la puerta y se va.
Así, solo se usa el retrete de una manera ordenada y controlando su acceso con eficacia y elegancia. El cliente no se da cuenta de la restricción inicial. Sabido es, lo sucios que pueden llegan a estar los servicios de muchos locales de estas características.
¡Granaíno! ¡Eres un genio!

Septiembre 03, 2005

Invasió subtil

lilet.gif

Aquesta és una adaptació lliure del conte Invasió subtil, d’en Pere Calders.

A l'Hostal Punta Marina, de Tossa, vaig conèixer un xinès desconcertant, que no s'assemblava en cap aspecte a la idea que jo tenia formada d'aquesta mena d'orientals

Continue reading "Invasió subtil" »