Main

Enero 18, 2012

Mata d'en Pere?

DSC_0066 copy.jpg


De les caminades per Sant Llorenç m’ha vingut l’acudit. M’explico.

Sempre, i per diferents motius, m’he sentit molt lligat al poble de Matadepera. Entre d’altres hi vaig viure a tocar. Allà, a El Pla del Bonaire, l'autèntic. A l’altre banda de la carretera que mena al Club Egara. Dons bé, com molts, encara que no soc filòleg, a vegades em trobo demanant-me l’etimologia, l’origen, de certes paraules. De on vindrà aquest nom? Mira que dir-se Matadepera! Però si només hi ha, hi havia, el pererar del veí. El què hi havia, cinquanta anys enrere, era molta vinya, de picapoll. I hem sembla que tampoc hi havia més assassins que a Terrassa, per exemple. Matadepera. No cal anar matant les peres i després fer-ne ressò. O es tracta d’un manat de peres?

Continue reading "Mata d'en Pere?" »

Julio 02, 2009

Els eufemismes perjudiquen la salut tant o més que el tabac

emergency-1.jpg


Joan Busquet

(Intervenció al Quart Congrés de Salut Mental, Barcelona 5 de juny del 2009)

Els eufemismes són, com vostès saben, paraules o locucions que s’utilitzen per atenuar-ne d’altres que es poden considerar dures, inconvenients o desplaents. Però tractant-se d’un congrés de salut mental, em permetran que comenci afirmant sense embuts que són una mostra d’alienació, perquè, com diu Fernando Lázaro Carreter, “delaten sempre por a la realitat, desig vergonyant d’ocultar-la i afany d’aniquilar-la”. És conegut l’ús d’aquesta mena d’artefactes corrosius en el camp de la política i de l’economia, i no m’hi estendré. Però, en una situació de crisi com l’actual, que força moltes empreses a adoptar mesures dràstiques, no em puc estar de citar alguns dels noms que funcionen com a falsa cuirassa dels acomiadaments de treballadors: regulacions de personal, eliminació de redundàncies en l’àrea de recursos humans, racionalització dels esforços de producció, redistribució de les forces de treball, realineament de posicions operatives, optimització del capital humà, flexibilització de plantilles i altres accidents a penes rellevants: descontractacions, desreclutaments, desregulacions i incentivacions d’ocupacions alternatives.

Continue reading "Els eufemismes perjudiquen la salut tant o més que el tabac" »

Noviembre 30, 2007

La utilización del lenguaje para cambiar la realidad

lenguatorre-babel.jpg


(Artículo publicado en la revista Intercambios. Papeles de psicoanálisis, número 19, noviembre del 2007)

Joan Busquet

Si me lo permiten, comenzaré con una cita: “Por hipocresía llaman al negro moreno; trato a la usura: a la putería, casa; al barbero, sastre de barbas, y al mozo de mulas, gentilhombre del camino”. De este modo denunciaba Quevedo el empleo de eufemismos en la literatura y las costumbres de su tiempo. Pero el poeta no descubría nada nuevo. El miedo del ser humano a las palabras, es decir, a la realidad por ellas nombrada, está en el origen de los rodeos, embozos y disfraces de que siempre se ha valido para hermosearla o maquillarla. La negación de la muerte, por ejemplo, ha enriquecido la lengua con decenas de voces y perífrasis edulcorantes: por no morir nos vamos al otro barrio e incluso al otro mundo, al cielo o a la gloria, hacemos el último viaje para pasar a mejor vida; o bien dormimos el sueño de los justos o el sueño eterno, o aspiramos a descansar en paz: dormir y viajar para sostener la ilusión de no morir.

Continue reading "La utilización del lenguaje para cambiar la realidad" »

Septiembre 04, 2007

Entrevista a Noam Chomsky

Chomsky.jpg

Encara més eficaç que les dictadures
El rentat de cervell en llibertat

La “comunicació” constitueix l’instrument de govern permanent dels règims democràtics. I representa per aquests el que la propaganda a les dictadures. Així ho demostra la compra de periòdics de referència – el Wall Street Journal als EUA, Les Echos a França- per homes de grans fortunes acostumats a adequar la veritat als seus interessos; la intervenció excessiva dels polítics com és el cas de Nicolas Sarkozy; la canibalització de la informació pels esports, la méteorologia i els fets diversos, tot això amb un ús excessiu de la publicitat. Noam Chomsky analitza aquests mecanismes de dominació i els re situa en el seu context històric. Recorda, per exemple, com els règims totalitaris s’han basat en els ressorts de la comunicació publicitària perfeccionats als EUA després de la segona guerra mundial. Evoca també les perspectives de transformació social en el món actual i el que podria semblar la utopia pels que, malgrat la pedagogia de la impotència configurada pels mitjans de comunicació, no han renunciat a canviar el món.

Entrevista a Noam Chomsky, professor de lingüística al MIT, Boston
Publicat a Le Monde Diplomatique, Agost 2007
Per Daniel Mermet

Continue reading "Entrevista a Noam Chomsky" »

Noviembre 26, 2006

Gramàtica

RStongue.jpg

El debat del llenguatge i la discriminació de la dona, per Joan Busquet*
Prou de "catalans i catalanes"

Les dobles formes dels substantius vulneren les normes lingüístiques i no frenen el sexisme

Que la societat discrimina les dones és cosa sabuda. I també ho és que el llenguatge reflecteix aquesta discriminació. Però la lluita -necessària- per la igualtat dels sexes no ha de servir de pretext per a artificis lingüístics que vulneren les regles de la gramàtica i de la sintaxi i, fins i tot, les del sentit comú. Una d'aquestes piruetes, la més estesa i potser la més grollera, consisteix en l'oposició al masculí genèric i la defensa de l'escrupolosa minuciositat en l'aparellament que preconitzen amb entossudiment alguns dirigents polítics i socials: "els pares i les mares", "els nens i les nenes", "els socis i les sòcies", "els consellers i les conselleres", "els bascos i les basques".

El masculí genèric és el resultat d'un llarg procés que parteix de la desaparició del gènere neutre del llatí i l'adaptació de les declinacions d'aquest idioma, que han donat paraules com ara geni, que no té femení i que s'aplica indistintament a homes i dones, i altres com estrella, autoritat i víctima, que són del gènere femení, encara que les podem fer servir per referir-nos a Saura i a Montilla.

Continue reading "Gramàtica" »

Junio 01, 2005

El lèxic dels metges, per Joan Busquet Duran

Sarmiento_periodista_BN.gif

Un hospital de Barcelona –segons que m’ha dit un company del diari-- ha fet aquests dies unes “jornades de resurrecció” de malats. Fa dos mesos vaig llegir aquesta mateixa expressió, i no en una publicació de l’Esglèsia o d’alguna altra secta o confessió religiosa, sinó en l’article d’una revista mèdica que parlava de.les tècniques de reanimació hospitalàries. Dedueixo, doncs, que molts metges i funcionaris de la salut acabaran fent servir molt aviat aquest calc de l’anglès resuscitation. No dubto que si tenim –posem per cas— un event cardiovascular advers sever amb resultat de mort, que és una cosa molt corrent si hem de fer cas dels comunicats mèdics, ens estimarem més les sales de resurrecció que les de reanimació. Però em temo que cap sala de resurrecció aconseguirà ressuscitar ningú que tingui malalties o lesions incompatibles amb la vida, malgrat emprar les drogues indicades.
¿Qui es pot refiar d’uns metges i d’uns funcionaris tant poc respectuosos amb la llengua?