Main

Febrero 08, 2013

That's all Folks!

Enero 06, 2013

Impressions de Sant Llorenç

Noviembre 14, 2012

Trasllat

PA110945 copia.jpg

Escolti, ja li he demanat unes quantes vegades que em rebaixi el lloguer del pis. 800€ al mes, encara que hi hagi plaça de aparcament i traster, és massa car per els preus del mercat. Fins ara ho he pogut pagar amb comoditat però aviat em jubilaré i no podré fer-ho. Abans compartia part de les despeses amb ella però ara ja no hi és. Si em fa cas, per uns 650€, el preu que em sembla just, igual hi segueixo vivint 10 anys més. Sap que soc bon pagador. Sinó hi perdrà un bon llogater i alguna cosa més. Vostè mateixa.

I els podrits de l'immobiliària i els propietaris, callats. Es pensen que és una catxa.

A la merda! Una de les grans avantatges de no tenir , mai, hipoteques i , de tenir, sempre, un sou per viure a la meva manera, és que et sents quasi lliure per fer el que et sembli. Lligat, voluntàriament, al treball. Ep! Tot això no m'ho han regalat i encara la sort m' acompanya. Ho he buscat pacientment. Vull creure que no tinc gaire hipotecat el coco.

És clar que m'ha costat uns quants trasllats de domicili. No tot son flors i violes. De tota manera del meu nomadisme sempre n'he tret coneixement. I despreniment. Despreniment. Les coses, els objectes, que han arrelat en la construcció de la meva quotidianitat. I l'esperança de la reconstrucció a la cantonada. L'espai per estrenar o ple d'andròmines per estriar.

Les circumstàncies han fet i fan que vagi a viure amb el meu fill gran. Una sort que no tothom té. Ens anirà bé a tots dos. De fet en aquests temps que corren en que molts fills han de retornar a casa els pares no deixa de ser una paradoxa que jo pugi anar al inrevés. També és una adaptació a l'estafa, que en diuen crisis, en la que estem, quasi tots, sotmesos.

I el món dona voltes i retorno a les rodalies de l'espai on ja havia viscut anys enrere. A tocar dels fills i nets. Com dic: una sort.

Una de les coses que canvien és la meva adreça electrònica. L'antiga leandre"arroba"trinxera.net ja no és bona. Ara és: leandre.busquet"arroba"gmail.com. Tampoc m'emporto el telèfon fix. I altres coses que em deixo pel camí i encara no he trobat a faltar.

Altres enviarien una targeta notificant el canvi d'adreça i, ja veus, jo m'esplaio així.

Diciembre 26, 2011

Oriol, tres anys

Agosto 31, 2010

Tot canvia

vida_arrozal.jpg


Ja he dit alguna altre vegada que quan visc una situació que m’angoixa, que em preocupa, miro d’escriure i endreçar les idees que em volten i revolten.

Sembla que he arribat malament a aquest començament de curs.

La feina no pinta bé, amb descomptes injustificats i la baixada de la nòmina. El que és pitjor és que ja arribat el moment, anunciat, que ens fan visitar a pacients d’altres metges, de manera aleatòria, i que no presenten patologies especialment agudes. Fa uns anys nosaltres mateixos triàvem els nostres substituts. Ara ja no hi ha ni substituts. Allò que havíem dit de la desaparició del metge de capçalera és a la propera cantonada. Visca el supermercat sanitari! Fa mesos que no envio pacients, amb patologia seriosa, al trauma o al otorrino del Consorci de Terrassa. Els dic que vagin a la privada. Les llistes d’espera son, sovint, de més d’un any. M’emprenya pensar que la jubilació, que tinc a tocar, serà la meva solució. Els col•lectius afectats, els sanitaris i els treballadors, el poble, no han de quedar-se de braços creuats davant la escandalosa pèrdua de qualitat del sistema públic de salut.

Encara que em poques molèsties físiques, vaig envellint. Ja soc vell. Increïble haver-hi arribat. Resulta que a hores d’ara ja m’estic prenent 7 fàrmacs diaris, la major part amb efectes preventius. Fa anys que busco, amb no massa interès, el meu metge de capçalera. M’he despertat tard, pel que deia abans... I segueixo fumant i bevent excessivament. I faig poc exercici físic. Nobody is perfect. Alguna cosa hauré de canviar.

Continue reading "Tot canvia" »

Marzo 14, 2008

Aniversari

Montserrat, els meus nanos i, els meus amics, m'han muntat una festa inoblidable. El clip l'ha elaborat en Roger.

Noviembre 05, 2007

Ton

Octubre 25, 2007

Els meus pares

Diciembre 09, 2006

Manolo, amic


Per els que ens agrada pensar que un amic és aquell que et vol fer participar de les seves coses bones de la vida, en Manolo era un gran amic.

Entre Terrassa i "Granà" va passar la seva vida. Més del camp que de la ciutat, recordava amb la innocència de l’estrany, el miracle de l’electricitat. L'interruptor de la llum va ser la troballa que més l’impactà quan va arribar a ciutat.

Amic de cantaires i dansaires, es delía pel bon flamenc. Era amic dels gitanos del Albahicin i d’en Morente i d’en Jorgito i conegut d’en Lorca i el Darro. La seva immobiliària tenia el nº de telèfon pintat als murs del Cebolla Palace. Els seus vitralls: equilibri de forma i color. Tenia l’oficina al carrer. S’alimentava de les converses amb els seus col•legues, a la barra del bar.

Abans, però, i alhora també era, l’antic camarada, l’assistent social , l’amant misteriós d’homes i dones del cap dret, el conco que va emmalaltir al cap de poc temps de la mort de la seva mare, el detector d’incongruències socials, la senzillesa elegant del seu estar. La seva llunyania del compromís social mercenari.

"Cuando vayas al monte, siempre tienes que llevar, un cordel, una bolsa y una navaja".

Era un home savi, alegre i sensible.

Ja molt avançada la malaltia, un dels últims moments que vem veure’l gaudir va ser en un concert del D'Callaos, grup del qual és la música que ara estic escoltant. La peça es titula: Se fué la luz.

Manolo, et trobem a faltar.