Main

Enero 30, 2009

El trànsit a Cambodja


Motos i més motos, de petita cilindrada, cotxes, també luxosos 4x4 i pocs camions i furgonetes, bicicletes, tuk-tuks, bous i elefants i vianants, tots barrejats, per molts carrers sense asfaltar i amb clavegueram deficient o inexistent. Representa que es condueix per la dreta. De fet es condueix per on es pot passar. Els cotxes poden tenir el volant a la dreta o a l’esquerra. S’aprofita per sobre del màxim imaginable l’espai dels vehicles i se n’inventen de nous. Les voravies, quan n’hi ha, atapeïdes de qualsevol mercaderia.

Tot plegat una disbauxa que ha de tenir les seves normes que s’escapen davant de la mirada atònita dels ulls “occidentals”. Una màgica anarquia que pot posar dels nervis qualsevol estranger.

El temps, les presses, no son el mateix en aquestes contrades.

Als amics cambodjans encara els queda molt recorregut per arribar a una de les grans contradiccions que genera la nostra manera de viure: estimular-te, gairebé obligar-te, a comprar un cotxe i que després no el puguis emprar per les males condicions del trànsit i l'excés de contaminació. Els desitjo que vagin per viaranys menys tortuosos mentre gaudeixen el caos.

Enero 18, 2009

Bangkok

Diciembre 31, 2008

Temples i monjos


Només quatre impressions al voltant del budisme. Aquest viatge a Cambotja va coincidir amb les festes, uns quants dies, del P’chum Ben. Tothom ha de pagar els seus deutes i portar arròs als seus morts. Tothom se’n va a les pagodes i sangtuaris. Phnom Penh queda deserta. I el mercat, tancat! Entrat i sortir de la capital et posa a prova la paciència. I un va pensant que, arreu, la religió és l’opi del poble. Potser no tant com el futbol aquí, però, quasi.

Detalls importants: l’estructura jeràrquica del budisme no és piramidal, i sembla no ser enemiga de la heterodòxia. Sota l’aixopluc dels temples hi conviuen, amb tota naturalitat, el mal i el bé i tota una munió d’animals que simbolitzen àngels i/o dimonis, deus i deeses. I el sexe en té una representació a cada pedra. Hom perd aquesta visió, horripilant, antropocèntrica, de la interpretació del mon que en fem els occidentals, tant biodesagradables, pobrets.

Em semblen detalls importants.

S’escola el fum de l’opi, alvèol enllà, mentre escolto el bard cambodjà que canta el blues del Mekong.

Noviembre 12, 2008

Sopa xinesa


Aquí us presento els ingredients i preparació de la sopa que fan al Hotel Juliana de Phnom Penh, la capital cambodjana. Desconec el nom d’algunes especies i preparats així que la recepta és només orientativa. No és ni la millor ni la pitjor, és una de les bones sopes que es preparen a Indoxina, doncs és molt popular a tots els països de la península. És com ara el pa amb tomàquet per nosaltres. I acostumen a menjar-la d’últim plat.

Diuen que d’influències xineses la seva base és un brou lleuger, de carn o de peix, pasta fina, com els famosos noodles, carn o peix, o les dues coses juntes, com el marimuntanya tant nostrat, precuinades, verdures entre les que hi ha la soia en brots, espècies per amanir com la salsa de peix, la soia mateixa, la llima o els bitxos, i l’all, tant apreciat a la cuina xinesa.

Es menja amb els típics palets, quasi sempre de plàstic, quin snobisme fastigós!, i cullera. He llegit o escoltat alguna vegada que aquesta civilització menja amb aquestes eines perquè si mengessin amb forquilla i ganivet, son tan agressius que, és farien mal, o és revoltarien contra els amos. Quina bestiesa! Sembla que costa reconèixer que en un dels aspectes quotidians més importants com és el menjar, aquesta cultura, mil•lenària de veritat, ha assolit un refinament a la taula que passa la ma per la cara a la nostra. El concepte bàsic és portar a taula el menjar preparat de tal manera que només te’l hagis de posar a la boca. A taula, tampoc, s’ha de treballar. No calen eines de salvatges. Altrament la censura col•lectiva, fruit del hinduisme, front la exagerada sortida de to individual, és present arreu. Em sembla que no hi ha poble més contingut i on el respecte mutu ens sembli tan exagerat.

Per mi aquestes sopes son un dels alicients del viatge així que no em costa gaire cridar: Visca la sopa xinesa!

Aquesta entrada la dedico al mestre fotògraf, guia, company de viatge, amic i cunyat Josep Girona i Fillol.

Octubre 14, 2008

Cat Bà

L’arxipèlag de Cát Bà es troba al nord-est de Vietnam a uns 50 km de la ciutat de Haiphong i al sud de la famosa badia de Ha Long. L’illa més gran, uns 30 km té la carretera que la travessa, porta el dit nom de Cát Bà i des de fa 4 anys una bona part n’és Reserva de la Biosfera. Les seves muntanyes càrstiques, la més alta de 268 m, de fa segles son envaïdes pel mar. Cobertes de selva tropical monsònica son l’hàbitat del mico Langur (Trachypithecus) d’espatlles daurades i d’altres essers especials, tant de terra com de mar i aire.

Imagineu-vos una illa com ara Eivissa amb uns 6.000 habitants en una petita ciutat i 4 pobles més. Molts pocs cotxes i alguna moto de 45. Moltes barques i fins i tot poblats dins l’aigua. Tenen piscifactories domèstiques i a Lan Ha hi ha cultius de perles. El poc turisme que hi ha és quasi exclusivament vietnamita. El paisatge marí no és tant espectacular com a Ha Long però el conjunt val la pena.

I per no parlar dels preus, ni del menjar, ni del senderisme...

Octubre 09, 2008

La pagoda de But Thap


També anomenada La Torre del Pinzell, es troba a uns 30 Km al nord-est de Hanoi i està formada per tres edificis en paral•lel de arquitectura harmònica dins d’un recinte envoltat pel que aquí en diríem un claustre, una porxada. Per una porta lateral podrem admirar l’estupa de 5 pisos, feta de pedra, del segle XVII. Bones estàtues budistes i un molí de pedra del XII, que encara funciona. Crida l’atenció la poca alçada del conjunt i el jardí racional, amb els seus bonsais, apart de la pau que s’hi respira i els pocs, cap, turistes que s’hi atansen. Et venen ganes de fer-te monjo.

En el primer edifici hi ha les estàtues de La Felicitat i de La Desgràcia. En el segon, estàtues de Quan Am, entre d’altres, un buda famolenc i una balustrada de pedra amb un pont, màgic, que porta al tercer edifici, on hi ha el molí.

Estances dels pocs monjos. Ha de ser un bon lloc per fer fotos doncs hi van les parelles en casar-se.

Si vas per Hanoi val la pena arribar-s’hi.