la Trinxera

Per It Allàc

L'excitació creix a mesura que s'apropa l'hora d'empendre el vol. Ja fa dies, mesos, que rumio com una vaca, boja, el viatge. L'exòtic viatge. Mentre faig solitaris, rumio i somio. La llista del que necessito la vaig confegir quasi fa un mes.

Passaport i visats necessiten el seu temps, que acostuma a passar per Madrid, on hi ha les ambaixaides. Aquests paisos, diferents, que en diem pobres, son prou llestos com per cobrar-te 110 € per ensenyar-te el nas. Però jo no m'hi conformo amb veure aquest nas, passat per la cirurgia estètica turística i que sovint també fa de pantalla que et priva de veure quelcom més del cos. Tampoc es tracta de mirar-l'hi el cul, els pobles també tenen la seva intimitat, però sí intentar acostar-s'hi.

Continue reading "Els preparatius" »

Posted by leandre at 03:00 AM | Permalink | Comments (1) | TrackBacks (0)

Leopoldo Abadía Sr.
Profesor jubilado (?) del IESE

Antes la llamaba “Crisis 2007-2008”, pero como no sé cuánto va a durar, le he cambiado de nombre.
1. 2001. Explosión de la burbuja Internet.
2. La Reserva Federal de Estados Unidos baja en dos años el precio del dinero del 6.5 % al 1 %.
3. Esto dopa un mercado que empezaba a despegar: el mercado inmobiliario.
4. En 10 años, el precio real de las viviendas se multiplica por dos en Estados Unidos.
5. Durante años, los tipos de interés vigentes en los mercados financieros internacionales han sido excepcionalmente bajos.
6. Esto ha hecho que los Bancos hayan visto que el negocio se les hacía más pequeño:
- Daban préstamos a un bajo interés
- Pagaban algo por los depósitos de los clientes (cero si el depósito está en cuenta corriente y, si además, cobran Comisión de Mantenimiento, pagaban “menos algo”)
- Pero, con todo, el Margen de Intermediación (“a” menos “b”) decrecía

Continue reading "Crisis ninja" »

Posted by leandre at 06:40 PM | Permalink | Comments (4) | TrackBacks (0)

Posted by leandre at 02:52 PM | Permalink | Comments (3) | TrackBacks (0)

El professor i amic Roberto Risch va publicar a la Revista de Arqueología del siglo XXI, Nº 315, aquest article. Les fotos que acompanyen el text son de l’amic José Antonio Soldevilla. És en format pdf , elaborat per en Pelu, i val la pena baixar-te’l.

Download file

‘Amb el terme prehistòria recent la arqueologia fa referència al període en el qual les societats humanes del vell continent varen portar a terme la domesticació de les plantes i animals (Neolític) i desenvoluparen la metal•lúrgia (Edat dels metalls). Per més llunyanes que ens puguin semblar aquestes transformacions, les seves repercussions econòmiques, medi ambientals i socials es troben en el germen de la moderna societat occidental’

Jo no hi entenc un borrall d’arqueologia però les troballes del Professor Risch, seguint les pistes dels molins de pedra que hi ha al Sahel, sembla que posen en dubte les concepcions oficials que atribueixen, exclusivament, als assentaments humans de l’Orient Mitjà, l’origen de la domesticació de les plantes i dels animals i de la metal•lúrgia.

Posted by at 11:35 AM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

• És materialment impossible en aquesta societat ignorar l'existència de determinats personatges

Manuel Cruz*

El debat sobre els límits de la cultura (és a dir, què és cultura en sentit propi i què no són res més que productes suposadament degradats) és, per descomptat, molt antic. Però si volem situar la cosa a prop nostre, sense remuntar-nos a les velles discussions de fa gairebé un segle entre els partidaris de la cultura minoritària, aristocratitzant (encara que sigui amb el matís que introduïa Juan Ramón Jiménez: "Amb la immensa minoria"), i la cultura de masses, podríem evocar com a precedent més immediat els plantejaments que desenvolupava Manuel Vázquez Montalbán a principis dels anys 70. D'alguna manera, el que l'autor de Crónica sentimental de España pretenia proposar era una espècie de (amb perdó) lectura simptomal del que denominava els productes subculturals més populars de la nostra llarga postguerra. Una lectura que permetia reconèixer les empremtes de la repressió en els boleros, de la fam dels anys del racionament en les historietes de Carpanta, de l'educació autoritària en Zipi i Zape, de l'anticentralisme en el rebuig al Reial Madrid per part dels aficionats del Barça, etcètera.

Continue reading "No sap el que es perd..." »

Posted by at 06:47 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

Anys enrere es celebrava a tot l’estat espanyol el Día de las Misiones. Aquell dia es recollien a quasi totes les escoles del país, en un acte protocol•lari, les boles de plata que cada alumne havia anat fent des de mesos abans. Les filmines, un seguit de diapos, on se’ns mostraven les imatges d’un missioner, amb sotana, rodejat de nens negres o indis, eren part de l’espectacle. L’aventura de països llunyans i pobres i la supremacia de l’home blanc, en nom de deu, eren els missatges llençats. Ja veníem preparats després de la visita al Cotolengo i als Hogares Mundet. A veure qui la portava més grossa, la bola. De la mida d’una taronja. Es tractava d’anar afegint, formant una pilota, trossos de paper d’estany (?) que servia per embolicar la xocolata i altres menges. Gens complicat. Representava que aquell material tenia prou valor com per obtenir-ne diners que s’enviava a les missions. De fet no he sabut mai on anava parar aquell botí. Si algú que llegeixi això ho sap, m’agradaria que ens ho contés. Tot i la pobresa del país en la postguerra, els seus joves ajudàvem els pobrets de la India. Aquell dia tots volíem ser missioners. El sentiment col•lectiu era d’autosatisfacció i fomentava “la cohesió del teixit social” que diria en Pujol.

Continue reading "De "la bola de plata" a la "telecaritat"" »

Posted by at 03:59 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

Aquest vídeo que estàs a punt de veure me l'han retirat del YouTube per "in-apropiat". O sigui: la censura. Es veu que el sexe encara és pecat. Quina hipocresia! Amb les bestieses que hi ha penjades. Segurament abans de la compra de YouTube per Google això no hagués passat.

Posted by at 06:14 PM | Permalink | Comments (2) | TrackBacks (0)

Aquests dies no em sento especialment inspirat, ni treballador. Els esdeveniments, sense ensurts. Tot està previst. Incloses les guerres. Inclosa la fallada del servidor. A voltes és com si et quedessis erm, com si el cuquet s’adormís. Panta rei, tot canvia, tot flueix.

Però, a la Miruxi, la nostra gata que ja te 15anys, l’hem fet operar d’un tumor que l’hi creixia de mesos enrere, a la pell de la panxa. Les seves característiques feien pensar amb un tumor benigne. La massa ja s’havia fet de la mida d’una mandarina i començava a fer angunia malgrat que el seu estat general era normal. En Pep, el veterinari, ha fet l’estudi preoperatori amb una bona exploració, analítica de sang, radiografies...i a portat a terme la intervenció, amb anestèsia general. Tot a anat bé. Ja em donarà l’anatomia patològica. Al cap de 24h ja era a casa del meu fill, doncs se la va endur ja fa uns tres anys quan va a començar a independitzar-se, el meu fill vull dir, amb la feinada de donar-l’hi l’antiinflamatori i l’antibiòtic. Tot plegat a 300 i pico €, a preu d’amic.

Continue reading "Animals!" »

Posted by at 08:39 PM | Permalink | Comments (3) | TrackBacks (0)

Cigrons........................400 g
Llimones......................el suc de 2
Aigua..........................50-100 ml
Sal.............................al gust
All.............................2 dents, o all sec en pols (més suau)
Tahine (lebanese), sèsam.....100 g
Comí en pols.................al gust
Pebre vermell, picant o dolç...al gust
Oli.............................un bon raig

Els cigrons, el suc de les llimones, la sal i l’aigua, pel turmix, ben fi. Corregir la textura amb l'aigua.
Afegir el sèsam i seguir amb el turmix. El color groc va canviant i es fa més pàlid.

Ja es pot posar a un bol.

S’acaba afegint, a sobre, el comí, el pebre i l’oli.

La textura ha de quedar pastosa, que puguis agafar-lo suaument amb un tros de pa.
El gust: NO s’ha de notar el gust dels cigrons.

Es menja directament del bol arrossegant-lo amb un tros de pa. També es pot emprar l’api, com fa la meva amiga Mònica.

Si en sobra es guarda bé, uns dies, a la nevera.

Bon profit!

És un dels plats més comuns de la cultura àrab, saborós, molt nutritiu i econòmic.

Posted by at 12:54 PM | Permalink | Comments (3) | TrackBacks (0)

Olor de fòsfor cremat
Un avió efectua un aterratge forçós als EUA després d'un atac de flatulència d'una passatgera

EFE, Washington

Un avió d'American Airlines ha realitzat un aterratge d'emergència a l'aeroport de Nashville (Tennessee, EUA) a causa d'un inoportú atac de gasos i de la vergonya de la passatgera que l'ha patit.

L'alarma s'ha encès quan diversos passatgers de l'avió, que volava de Washington a Dallas (Texas, EUA), han percebut olor de mistos cremats, i llavors el pilot ha decidit aterrar a Nashville.

L'FBI ha investigat el cas. Els 99 passatgers i els cinc membres de la tripulació han estat desallotjats de l'avió i la policia ha inspeccionat l'equipatge. Posteriorment, els gossos dels agents han detectat fòsfors cremats dins de l'avió.

L'FBI, que ha intervingut en l'emergència, ha interrogat una passatgera que ha confessat haver encès els mistos per ocultar la pudor de les seves flatulències i ha reconegut tenir problemes mèdics.

L'avió s'ha tornat a enlairar, però ha deixat la dona a terra. American Airlines ha prohibit a la dona tornar a volar amb la companyia "durant molt temps", segons han informat mitjans locals.

el Periódico, 6/12/2006 16:42 h

Posted by at 12:22 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

El mural, el "sostral", que ha fet l'Octavi a El Soterrani, del carrer Sant Josep, 62 B, de Terrassa, és, com calia esperar, una obra sorprenent.

El blau del cel, el cel, ha estat un recurs emprat sovint pels "pintors de cúpules i arcades" amb la idea d’ampliar l’espai que dona suport a la pintura. Però l'Octavi no en té prou amb aquest blau. L'Octavi fa explotar la mateixa estructura, aferrada amb cadenes, i l’allibera sota la mirada espantada d’alguns del seus personatges fascinants, mentre d'altres albiren la llibertat, el mateix artista ens dona l’esquena i el capellà s’ho mira beatíficament.

Tot un espectacle.

Posted by at 10:22 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

Posted by at 09:01 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

- Em cago en aquests moros! Àrabs ignorants! Com s'han de posar per unes caricatures! La llibertat d'expressió està per sobre de qualsevol consideració. Fixa't que aquí estem fent broma sobre el nostre Deu, ja fa molts anys, i no passa res. Que intolerants!

- Sí noi, aquesta es la versió oficial de la qüestió. Però les coses, sovint, son més complicades. Les simplificacions no ajuden a comprendre el problema en tot el seu abast. Anem a pams. El mon mundial és força més gran que el nostre, de mon.

Continue reading "Mujammad" »

Posted by at 08:13 PM | Permalink | Comments (1) | TrackBacks (0)

Es natural. Després de 7 dies mort, el seu cos, qualsevol cos, ja presenta evidents, Cochrane, signes de descomposició. Inclús el braç incorrupte, de santa Teresa, també put.

Continue reading "El Papa de Roma fa pudor" »

Posted by at 12:24 AM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

www.nodo50.org
http://attac-catalunya.pangea.org
www.internautas.org
www.esfazil.com/kaos o www.kaosenlared.net, d'uns ègarencs
www.aljamir.com/televisionNaAu.htm, per veure quan juga el barça
www.catradio.com/pcatradio/crEmissora.jsp?hiEmissora=cr , per escoltar en Joaquim Mª
www.elperiodico.com
www.monde-diplomatique.fr
www.contrastant.net
www.izaronews.com/inicio.htm
www.tribunacatalana.org
www.vilaweb.com
www.periodistadigital.com
www.rne.es
www.p2phazard.com/e107/news.php
http://barrapunto.com
http://jorge.cortell.net
http://demo.ffii.org
http://www.filmica.com/david_bravo/archivos/001114.html
www.barcelona.indymedia.org
http://www.nadir.org
http://www.sindominio.net
http://www.nologo.org amb Naomi Klein
http://www.ecn.org
http://www.samizdat.net

Més informaciò a la xarxa, per en Josep Mª Sans

Continue reading "L'informació a la xarxa" »

Posted by at 06:08 PM | Permalink | Comments (0)