Main

Mayo 27, 2012

Abús de confiança

Osmosis_inversa.jpg
La màquina d'òsmosi inversa


Òsmosi inversa, putades directes.

Sí,sí, la seva dona també hi ha de ser...M'havien dit per telèfon, el dia que vam concertar la visita.
- Gràcies per deixar-nos entrar a casa seva. La seva germana ens l'ha recomanat.
- Endavant, endavant, passin...
- Vostè sap d'algun familiar o amic que busqui feina?
- Ah! Doncs sí. I qui no. Aquí té el telèfon d'un nebot nostre que fa temps que s'ha menjat l'atur. Està desesperat el pobre.
- Li asseguro que li telefonarem. Bé. Ja sap que venim per fer-li l'anàlisi de l'aigua de casa seva. Ep! Això sí, gratuïtament.
- És clar.
- No sap d' algú que també li pugui interessar aquesta anàlisi?
- Doncs l'altre dia els nostres veïns també es queixaven de la qualitat de l'aigua de l'aixeta.

Aquesta és l'entrada que fan els dos venedors de l'empresa que ara es fa dir Aguasalud Europa S.L.. I resulta que un d'ells és un parent llunyà, desconegut, que fins fa uns dies tampoc tenia feina i que ara ens mira amb cara de gos suplicant. El qui l'acompanya, en Javier, és qui porta la batuta.

Ja som a la cuina fent una classe pràctica de química recreativa. Que si la duresa, que si el nombre de partícules, que si els soluts... Finalment queden tres gots amb aigües distintes que portem a la taula del menjador per provocar un precipitat teatral que demostra fefaentment i previsiblement que l'aigua de l'aixeta és una merda absoluta. Res per escrit, cap document.

Tot això amanit amb un discurs falsament científic sobre l'aigua i la salut. Dels desastres que fa la calç. I de l'estalvi, amb números i tot, que pressuposa corregir aquests indubtables problemes.

Ara és el moment de ensenyar-nos les motos. Un descalcificador i un aparell d'osmosi inversa pel mòdic preu de 5.350 €. I nosaltres no hi arribem. I doncs, només un, el que fa l'aigua bona. Tan sols 2.425 €, a pagar a Cofidis en 60 terminis a 60 € al mes.

- Escolti, que ja li ho diré demà.
- Que no pot ser, que ha de ser avui mateix. Podrà liquidar-ho quan vulgui i sense més interessos.

Em despisto cap el bany. Una cerca ràpida amb el pare Google. Llegeixo a un fòrum que el preu pot oscil•lar entre el 200 i els 2.000 €. És una oferta caríssima. Però hi ha aquell noi. Aquells ulls anhelants. L'ajudarem! Després d'una hora i mitja de rentat de cervell signaries, fins i tot, la teva pena de mort.

Ja veieu, ens hem quedat el maquinot, amb les despeses del seu manteniment, que vindran, segur. Ja els vaig dir que esperava que per aquest preu, en comtes d'aigua, havia de sortir, com a mínim, whisky de 21 anys. Quina gràcia! Oi?

L'endemà em truca un altre parent que se'n ha assabentat de la nostre compra per avisar-me que estigui alerta doncs li sembla que aquesta venda pot ser una estafa. Ja miraré d'assegurar-me'n i demà et truco, em diu. No, no és una estafa, el que passa és que és car. La Mina també els ven (?) però molt més econòmics.

Mil dubtes, però ja ha quedat instal•lat i funciona. Instal•lació gratis! És el model Delta "de luxe" de la General Elèctric americana. Si no ens convenç, tenim 7 dies per tornar-lo.

En pocs dies, altres familiars i amics també han comprat l'aparell. Això sí, a diferent preu. Uns a 2.250 €. A un altre, que el va retornar, li van fer una oferta telefònica per 1.700 €. Ah! i si es tracta d'una parella de aiaos que viuen sols, millor, els hi cobren al comptat, no fos cas que...

Continue reading "Abús de confiança" »

Diciembre 10, 2011

Esclatasangs

Julio 14, 2011

Floretes de Sant Llorenç

Enero 18, 2011

Una merienda de negros

Julio 28, 2010

Toros, la penúltima?

Noviembre 24, 2009

Minyons de Terrassa

Septiembre 26, 2008

Els preparatius

25092008147-001.jpg


Per It Allàc

L'excitació creix a mesura que s'apropa l'hora d'empendre el vol. Ja fa dies, mesos, que rumio com una vaca, boja, el viatge. L'exòtic viatge. Mentre faig solitaris, rumio i somio. La llista del que necessito la vaig confegir quasi fa un mes.

Passaport i visats necessiten el seu temps, que acostuma a passar per Madrid, on hi ha les ambaixaides. Aquests paisos, diferents, que en diem pobres, son prou llestos com per cobrar-te 110 € per ensenyar-te el nas. Però jo no m'hi conformo amb veure aquest nas, passat per la cirurgia estètica turística i que sovint també fa de pantalla que et priva de veure quelcom més del cos. Tampoc es tracta de mirar-l'hi el cul, els pobles també tenen la seva intimitat, però sí intentar acostar-s'hi.

Continue reading "Els preparatius" »

Agosto 04, 2008

Crisis ninja

forges_hipoteca.jpg

Leopoldo Abadía Sr.
Profesor jubilado (?) del IESE

Antes la llamaba “Crisis 2007-2008”, pero como no sé cuánto va a durar, le he cambiado de nombre.
1. 2001. Explosión de la burbuja Internet.
2. La Reserva Federal de Estados Unidos baja en dos años el precio del dinero del 6.5 % al 1 %.
3. Esto dopa un mercado que empezaba a despegar: el mercado inmobiliario.
4. En 10 años, el precio real de las viviendas se multiplica por dos en Estados Unidos.
5. Durante años, los tipos de interés vigentes en los mercados financieros internacionales han sido excepcionalmente bajos.
6. Esto ha hecho que los Bancos hayan visto que el negocio se les hacía más pequeño:
- Daban préstamos a un bajo interés
- Pagaban algo por los depósitos de los clientes (cero si el depósito está en cuenta corriente y, si además, cobran Comisión de Mantenimiento, pagaban “menos algo”)
- Pero, con todo, el Margen de Intermediación (“a” menos “b”) decrecía

Continue reading "Crisis ninja" »

Junio 24, 2008

Octavi Intente, el pintor.

Marzo 15, 2008

La prehistoria reciente entre el Sahara y el Sudán

destralpedra.jpg

El professor i amic Roberto Risch va publicar a la Revista de Arqueología del siglo XXI, Nº 315, aquest article. Les fotos que acompanyen el text son de l’amic José Antonio Soldevilla. És en format pdf , elaborat per en Pelu, i val la pena baixar-te’l.

Download file

‘Amb el terme prehistòria recent la arqueologia fa referència al període en el qual les societats humanes del vell continent varen portar a terme la domesticació de les plantes i animals (Neolític) i desenvoluparen la metal•lúrgia (Edat dels metalls). Per més llunyanes que ens puguin semblar aquestes transformacions, les seves repercussions econòmiques, medi ambientals i socials es troben en el germen de la moderna societat occidental’

Jo no hi entenc un borrall d’arqueologia però les troballes del Professor Risch, seguint les pistes dels molins de pedra que hi ha al Sahel, sembla que posen en dubte les concepcions oficials que atribueixen, exclusivament, als assentaments humans de l’Orient Mitjà, l’origen de la domesticació de les plantes i dels animals i de la metal•lúrgia.

Enero 03, 2008

No sap el que es perd...

cultura_de_francia_Chardin.jpg

• És materialment impossible en aquesta societat ignorar l'existència de determinats personatges

Manuel Cruz*

El debat sobre els límits de la cultura (és a dir, què és cultura en sentit propi i què no són res més que productes suposadament degradats) és, per descomptat, molt antic. Però si volem situar la cosa a prop nostre, sense remuntar-nos a les velles discussions de fa gairebé un segle entre els partidaris de la cultura minoritària, aristocratitzant (encara que sigui amb el matís que introduïa Juan Ramón Jiménez: "Amb la immensa minoria"), i la cultura de masses, podríem evocar com a precedent més immediat els plantejaments que desenvolupava Manuel Vázquez Montalbán a principis dels anys 70. D'alguna manera, el que l'autor de Crónica sentimental de España pretenia proposar era una espècie de (amb perdó) lectura simptomal del que denominava els productes subculturals més populars de la nostra llarga postguerra. Una lectura que permetia reconèixer les empremtes de la repressió en els boleros, de la fam dels anys del racionament en les historietes de Carpanta, de l'educació autoritària en Zipi i Zape, de l'anticentralisme en el rebuig al Reial Madrid per part dels aficionats del Barça, etcètera.

Continue reading "No sap el que es perd..." »

Diciembre 23, 2007

De "la bola de plata" a la "telecaritat"

caritatdonation2.gif

Anys enrere es celebrava a tot l’estat espanyol el Día de las Misiones. Aquell dia es recollien a quasi totes les escoles del país, en un acte protocol•lari, les boles de plata que cada alumne havia anat fent des de mesos abans. Les filmines, un seguit de diapos, on se’ns mostraven les imatges d’un missioner, amb sotana, rodejat de nens negres o indis, eren part de l’espectacle. L’aventura de països llunyans i pobres i la supremacia de l’home blanc, en nom de deu, eren els missatges llençats. Ja veníem preparats després de la visita al Cotolengo i als Hogares Mundet. A veure qui la portava més grossa, la bola. De la mida d’una taronja. Es tractava d’anar afegint, formant una pilota, trossos de paper d’estany (?) que servia per embolicar la xocolata i altres menges. Gens complicat. Representava que aquell material tenia prou valor com per obtenir-ne diners que s’enviava a les missions. De fet no he sabut mai on anava parar aquell botí. Si algú que llegeixi això ho sap, m’agradaria que ens ho contés. Tot i la pobresa del país en la postguerra, els seus joves ajudàvem els pobrets de la India. Aquell dia tots volíem ser missioners. El sentiment col•lectiu era d’autosatisfacció i fomentava “la cohesió del teixit social” que diria en Pujol.

Continue reading "De "la bola de plata" a la "telecaritat"" »

Noviembre 21, 2007

Terrassa EròtiKa 2007

Aquest vídeo que estàs a punt de veure me l'han retirat del YouTube per "in-apropiat". O sigui: la censura. Es veu que el sexe encara és pecat. Quina hipocresia! Amb les bestieses que hi ha penjades. Segurament abans de la compra de YouTube per Google això no hagués passat.

Julio 17, 2007

Animals!

animals_02.jpg

Aquests dies no em sento especialment inspirat, ni treballador. Els esdeveniments, sense ensurts. Tot està previst. Incloses les guerres. Inclosa la fallada del servidor. A voltes és com si et quedessis erm, com si el cuquet s’adormís. Panta rei, tot canvia, tot flueix.

Però, a la Miruxi, la nostra gata que ja te 15anys, l’hem fet operar d’un tumor que l’hi creixia de mesos enrere, a la pell de la panxa. Les seves característiques feien pensar amb un tumor benigne. La massa ja s’havia fet de la mida d’una mandarina i començava a fer angunia malgrat que el seu estat general era normal. En Pep, el veterinari, ha fet l’estudi preoperatori amb una bona exploració, analítica de sang, radiografies...i a portat a terme la intervenció, amb anestèsia general. Tot a anat bé. Ja em donarà l’anatomia patològica. Al cap de 24h ja era a casa del meu fill, doncs se la va endur ja fa uns tres anys quan va a començar a independitzar-se, el meu fill vull dir, amb la feinada de donar-l’hi l’antiinflamatori i l’antibiòtic. Tot plegat a 300 i pico €, a preu d’amic.

Continue reading "Animals!" »

Marzo 10, 2007

Hummus

DSCN5333 copia.jpg

Cigrons........................400 g
Llimones......................el suc de 2
Aigua..........................50-100 ml
Sal.............................al gust
All.............................2 dents, o all sec en pols (més suau)
Tahine (lebanese), sèsam.....100 g
Comí en pols.................al gust
Pebre vermell, picant o dolç...al gust
Oli.............................un bon raig

Els cigrons, el suc de les llimones, la sal i l’aigua, pel turmix, ben fi. Corregir la textura amb l'aigua.
Afegir el sèsam i seguir amb el turmix. El color groc va canviant i es fa més pàlid.

Ja es pot posar a un bol.

S’acaba afegint, a sobre, el comí, el pebre i l’oli.

La textura ha de quedar pastosa, que puguis agafar-lo suaument amb un tros de pa.
El gust: NO s’ha de notar el gust dels cigrons.

Es menja directament del bol arrossegant-lo amb un tros de pa. També es pot emprar l’api, com fa la meva amiga Mònica.

Si en sobra es guarda bé, uns dies, a la nevera.

Bon profit!

És un dels plats més comuns de la cultura àrab, saborós, molt nutritiu i econòmic.

Diciembre 09, 2006

El dimoni?

pet-American-Airlines.jpg


Olor de fòsfor cremat
Un avió efectua un aterratge forçós als EUA després d'un atac de flatulència d'una passatgera

EFE, Washington

Un avió d'American Airlines ha realitzat un aterratge d'emergència a l'aeroport de Nashville (Tennessee, EUA) a causa d'un inoportú atac de gasos i de la vergonya de la passatgera que l'ha patit.

L'alarma s'ha encès quan diversos passatgers de l'avió, que volava de Washington a Dallas (Texas, EUA), han percebut olor de mistos cremats, i llavors el pilot ha decidit aterrar a Nashville.

L'FBI ha investigat el cas. Els 99 passatgers i els cinc membres de la tripulació han estat desallotjats de l'avió i la policia ha inspeccionat l'equipatge. Posteriorment, els gossos dels agents han detectat fòsfors cremats dins de l'avió.

L'FBI, que ha intervingut en l'emergència, ha interrogat una passatgera que ha confessat haver encès els mistos per ocultar la pudor de les seves flatulències i ha reconegut tenir problemes mèdics.

L'avió s'ha tornat a enlairar, però ha deixat la dona a terra. American Airlines ha prohibit a la dona tornar a volar amb la companyia "durant molt temps", segons han informat mitjans locals.

el Periódico, 6/12/2006 16:42 h

Noviembre 29, 2006

L'Octavi, un geni


El mural, el "sostral", que ha fet l'Octavi a El Soterrani, del carrer Sant Josep, 62 B, de Terrassa, és, com calia esperar, una obra sorprenent.

El blau del cel, el cel, ha estat un recurs emprat sovint pels "pintors de cúpules i arcades" amb la idea d’ampliar l’espai que dona suport a la pintura. Però l'Octavi no en té prou amb aquest blau. L'Octavi fa explotar la mateixa estructura, aferrada amb cadenes, i l’allibera sota la mirada espantada d’alguns del seus personatges fascinants, mentre d'altres albiren la llibertat, el mateix artista ens dona l’esquena i el capellà s’ho mira beatíficament.

Tot un espectacle.

Agosto 09, 2006

Flor d'una nit

pilosocereus1.jpg


pilosocereus2.jpg


pilosocereus3.jpg


pilosocereus4.jpg


pilosocereus5.jpg

Marzo 11, 2006

Mujammad

muhammad1.gif

- Em cago en aquests moros! Àrabs ignorants! Com s'han de posar per unes caricatures! La llibertat d'expressió està per sobre de qualsevol consideració. Fixa't que aquí estem fent broma sobre el nostre Deu, ja fa molts anys, i no passa res. Que intolerants!

- Sí noi, aquesta es la versió oficial de la qüestió. Però les coses, sovint, son més complicades. Les simplificacions no ajuden a comprendre el problema en tot el seu abast. Anem a pams. El mon mundial és força més gran que el nostre, de mon.

Continue reading "Mujammad" »

Agosto 08, 2005

El Papa de Roma fa pudor

medico.jpg

Es natural. Després de 7 dies mort, el seu cos, qualsevol cos, ja presenta evidents, Cochrane, signes de descomposició. Inclús el braç incorrupte, de santa Teresa, també put.

Continue reading "El Papa de Roma fa pudor" »

Abril 24, 2005

L'informació a la xarxa

info1.jpg
www.nodo50.org
http://attac-catalunya.pangea.org
www.internautas.org
www.esfazil.com/kaos o www.kaosenlared.net, d'uns ègarencs
www.aljamir.com/televisionNaAu.htm, per veure quan juga el barça
www.catradio.com/pcatradio/crEmissora.jsp?hiEmissora=cr , per escoltar en Joaquim Mª
www.elperiodico.com
www.monde-diplomatique.fr
www.contrastant.net
www.izaronews.com/inicio.htm
www.tribunacatalana.org
www.vilaweb.com
www.periodistadigital.com
www.rne.es
www.p2phazard.com/e107/news.php
http://barrapunto.com
http://jorge.cortell.net
http://demo.ffii.org
http://www.filmica.com/david_bravo/archivos/001114.html
www.barcelona.indymedia.org
http://www.nadir.org
http://www.sindominio.net
http://www.nologo.org amb Naomi Klein
http://www.ecn.org
http://www.samizdat.net

Més informaciò a la xarxa, per en Josep Mª Sans

Continue reading "L'informació a la xarxa" »