« El ‘expolio’ social del que no se habla | Main | Demà mateix »

Dels 'tractes de favor' a la corrupció que no cessa...

Ferran Rodes.jpg
Ferran Rodés

Per Carlos Jiménez Villarejo
Exfiscal anticorrupció

el Periódico, Dimarts, 11 de desembre del 2012

L'esclat públic de nous casos de corrupció que, aquesta vegada, arriben al Partit dels Socialistes de Catalunya i, sense perjudici del resultat final de la investigació judicial, és molt preocupant. El moment sempre és inoportú, sobretot per als implicats, però aquesta vegada més. El 23 d'octubre passat es va publicar la reforma de la llei de finançament dels partits polítics del 2007. S'hi fixa el pressupost d'aquest any per a les "despeses de funcionament" i de "seguretat" dels partits amb representació parlamentària. Exactament, 69.165.000 euros. Una suma elevadíssima en relació amb les partides que es redueixen dràsticament per als serveis públics essencials. ¡Quina contradicció!

Però, anem per parts. Prestigiosos sociòlegs nord-americans fan una distinció entre tres formes de corrupció, la blanca, la grisa i la negra. Depèn dels factors que concorrin en cadascuna d'elles, la naturalesa de les infraccions legals, el perjudici econòmic causat a l'erari públic o, entre altres, el deteriorament sofert per les institucions implicades en ella. La denominada com a negra és, en tot cas, delictiva. I, precisament, aquests dies, al temps de conèixer-se aquells casos de corrupció, els mitjans han donat compte de certes decisions polítiques que han generat entre la ciutadania dubtes o, directament, repulsa. Decisions que, si bé no encaixarien directament en la corrupció negra, susciten dubtes sobre la seva legitimitat.

ADJUDICADORS I ADJUDICATARIS

És sabut que la Conselleria de Territori i Sostenibilitat ha cedit la gestió d'Aigües Ter-Llobregat a la societat Acciona Aigua, en un procés més que discutit per la privatització d'un bé tan essencial com l'aigua per a la comunitat. La societat Agbar, disconforme amb tal decisió, l'ha impugnat. Però concorre en aquest procés una dada significativa i no irrellevant. Un alt càrrec de la Generalitat, el president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, òrgan assessor de la Presidència, és des del 20 de març d'aquest any Ferran Rodés Vilá (1), qui a la vegada és conseller des del 4 de juny del 2009 de la societat Acciona, matriu de la societat adjudicatària. ¿Hi ha hagut un tracte de favor? ¿En quina zona de la corrupció estaríem?

Simultàniament, s'ha sabut que la Conselleria de Salut --el conseller Boi Ruiz està pendent d'una querella per delictes, entre altres, de corrupció-- ha decidit, per primera vegada en la història de la sanitat pública catalana, adjudicar la gestió del Centre d'Assistència Sanitària i set consultoris de l'Escala (Girona), a l'empresa Eulen SA durant 10 anys per un import de 24 milions d'euros. És una societat, propietat de la família Álvarez Mesquiriz, que, excepte la seva filial Euxa, dedicada a l'atenció de persones de la tercera edat, està qualificada en el registre mercantil com a "líder a Espanya en prestació de serveis intensius en personal" , "com a gegant espanyol en serveis" o especialista en "seguretat privada, neteja i logística". I, que es conegui, les seves activitats principals són l'explotació vinícola --Bodegas Vega Sicilia-- i ramadera --societats Valls de l'Esla i Neal--. Malgrat aquest particular perfil, encapçala el rebutjable procés de privatització de la sanitat catalana. ¿Per què? Diuen que va superar la Fundació Salut Empordà, actual gestora d'aquests centres, en la qualificació dels requisits exigits. Malgrat que no té cap experiència en la gestió sanitària. Ja veurem el que hi ha darrere d'aquesta discutible i boirosa decisió.

¿PER A PARTICULARS O PER AL PARTIT?

En aquest context, salta a la publicitat la corrupció ja citada, de la qual, segons les dades disponibles, no es pot dubtar del seu caràcter delictiu. Sempre segons aquestes dades, l'Ajuntament de Sabadell, en els últims dos anys, durant els procediments de contractació d'obra publica de la seva competència, resolia sobre les adjudicacions, s'entén que a empresaris del sector, exigint quantitats prèvies d'aproximadament 120.000 euros, més una comissió il•legal sobre el cost total de l'obra. Estaríem davant delictes de prevaricació, suborn i altres. Si es comprovessin els fets --ja hi ha hagut 12 detencions i estan previstes unes 25 inculpacions-- és evident la seva suma gravetat. Encara no se sap si els beneficiaris de les comissions ocultes --només naturalment entre els partícips-- són els polítics i funcionaris que intervenien en el procediment o el partit al qual pertanyen els implicats --el PSC-- com a forma del seu finançament il•lícit.

El que resulta clar és que estem davant un supòsit de corrupció negra. Molt greu, perquè difumina l'equació entre les institucions i la legalitat i les deslegitima davant els ciutadans, ja massa cansats i decebuts d'unes Administracions que només es mereixen un dur retret. I és d'especial gravetat provenint d'un partit que va impulsar i va aprovar la llei 3/2007 de 4 de juliol, d'obra pública, que, complementant altres disposicions estatals i autonòmiques, pretén "assegurar que el model de contractació d'obra pública garanteixi la lliure concurrència i l'eficient utilització dels fons públics", així com, entre altres objectius, "transparència i publicitat en el procés de contractació i informació de les adjudicacions dels contractes". Si es comprovessin els actuals indicis seria, a més, una traïció.

EL FAMÓS 3%

Aquesta llei va ser una conseqüència de la denúncia, llavors històrica, de l'anomenat 3% per afrontar el problema de la corrupció que subjau sempre en la contractació pública. És de sobres sabut que el 3% fa referència al pagament il•lícit pels particulars a l'Administració d'una comissió que representa un percentatge sobre el preu fixat en els contractes administratius, comissió que s'abona com a condició per obtenir l'adjudicació en perjudici dels competidors o com a forma oculta de beneficiar el partit polític que controla aquesta esfera de l'Administració, i que, a més, encareix injustificadament l'obra o servei contractat.
El professor Caciagli, analitzant el cas italià, afirmava que estava acreditada "la propagació de l'intercanvi corrupte en totes les àrees de la intervenció publica" en l'economia i, particularment, en les obres públiques, perquè els procediments administratius contenien factors inductors de la corrupció. En efecte, de nou han fallat els contrapesos i els controls establerts per evitar aquest intercanvi de favors que crea un mercat il•legal entre els polítics, els buròcrates i els empresaris. Error evidentment calculat per garantir la clandestinitat dels intercanvis i que necessita la complicitat --afavorida per la superioritat jeràrquica-- dels responsables d'aquest control.

La conseqüència ha estat una suma de decisions i actuacions il•legals --per violació de les normes--, il•legítimes --per antidemocràtiques-- i il•lícites --per la seva carència absoluta de criteris propis de l'ètica pública. Com han expressat molts especialistes, aquesta corrupció, possiblement més que altres, és un exercici continuat de deslleialtat amb els valors democràtics. Per tot plegat, el més raonable seria que, els ja imputats, cessessin en els seus càrrecs públics.

CLIENTELISME, FILL DEL VELL CACIQUISME

Pel que fa a la conducta que s'atribueix al diputat Daniel Fernández, si fos certa, és indiciàriament un delicte de tràfic d'influències. Però és també preocupant que en el si de la socialdemocràcia catalana pervisquin elements propis de clientelisme, que és una forma modernitzada de caciquisme, pel qual els que ocupen posicions de poder polític en un estrat superior s'aprofitin d'aquesta superioritat per qüestionar o anul•lar decisions ajustades a la legalitat dels responsables públics que estan situats en un nivell polític inferior. No és acceptable de cap manera.

Quina raó tenia el jurista alemany J. Roth quan afirmava: "La corrupció en totes les seves variants destrueix silenciosament i eficaçment les institucions democràtiques" (2).

(1) Ferran Rodés és el principal accionista del diari 'Ara'.
(2) Alejandro Nieto, 'Corrupció a l'Espanya democràtica'. Ariel,1997. Pàg 264.

TrackBack

TrackBack URL for this entry:
/MT32/mt-tb.cgi/223

Post a comment

(If you haven't left a comment here before, you may need to be approved by the site owner before your comment will appear. Until then, it won't appear on the entry. Thanks for waiting.)