« ¿Somos todos culpables? | Main | El Cap de Creus »

Requieren Autorización

Autorizacion copia 3.jpg

Una cosa, prou greu, és la retallada econòmica i l'altre, molt pitjor, la retallada de drets, serveis i funcions justificats amb la primera. Inadmissibles, totes, però de conseqüències nefastes les segones.

Mentre el senyor Benavent, director adjunt d'assumptes assistencials de l'ICS, ens recomanava que fóssim curosos amb la prescripció de medicaments i que no havíem de relacionar, públicament, la retirada i/o substitució d'alguns fàrmacs amb les "restriccions pressupostàries" jo m'estava barallant amb la "comissió de farmàcia" del meu CAP per poder prescriure, a càrrec de la Seguretat Social, un fàrmac que em semblava, i em sembla, indicat per un dels meus pacients. Em demanen un "informe". Sí, ara mateix. Em diuen que no hi ha cap anotació en l'historia clínica que ho justifiqui. Jo els he assegurat que aquest malalt "complia els criteris". Ni així. Fins i tot m'han dit que, donada la meva bona relació amb la família, no em seria difícil de convèncer de tornar al Sintrom®

En l'escalfor de la contesa vaig escriure, sense enviar, la carta següent.

Benvolguda farmacèutica:

Entenc perfectament la seva feina que tracta, entre d'altres, d'estalviar uns diners de farmàcia en la prescripció mèdica. Una feina que no podran agrair-li mai ni els malalts ni els metges.

En aquest cas no parlem del pacient 059325 sinó del Sr. Martí a qui conec des de fa més de vint anys. Per mi, i sense necessitar donar explicacions a ningú, està clar que el Sr Martí es pot beneficiar d'aquest fàrmac anticoagulant que vull prescriure-li i que de tota manera li prescriuré perquè es el meu deure. El fet que no hi hagi cap anotació en el curs clínic no modifica el meu criteri. Per el que veig per vostè es molt important. Per vostè és més important que la meva paraula, que la meva capacitat d'exercir de metge, que la meva capacitat de prescriure el que cregui oportú. Senyora meva, el títol de metge implica aquesta opció encara que treballi dins d'una o altre institució. I si vull escriure en el curs clínic es cosa meva.

Per cert, a vostè, qui li ha donat permís per obrir les històries clíniques i xafardejar dades confidencials? Que sàpiga, el pacient m'ha donat, solament a mi, la seva confiança. Però això és una altre qüestió que ara no vull tractar.

Altrament el responsable directe, i legal, de l'atenció al Sr Martí soc jo. No és ni vostè, ni la comissió de farmàcia, que com a molt podria suggerir sobre l'ús dels fàrmacs, ni ningú més.

Li comunico que em reservo el dret de enviar còpia dels correus electrònics rebuts i de la meva resposta a la Comissió Deontològica de Col•legi de Metges de Barcelona i a la del Col•legi de Farmacèutics per si consideren que les seves actuacions vulneren el dret que tinc de lliure prescripció i d'exercir dignament la meva maltractada professió.

Fins aquí la carteta.

Col•legues, companys, companyers, tios. Com hem pogut permetre que mani més, davant d'un malalt, una farmacèutica buròcrata que ni el coneix, ni l'ha vist mai, que el seu metge de capçalera? Com permetem que la Directora, metge, no defensi l'interès del malalt i dels col·legues per davant del interessos de la Corporació? Que cony ens està passant? Ningú diu res davant d'aquestes arbitrarietats quotidianes. D'aquesta usurpació de papers mantenint la nostre responsabilitat legal i col·lectiva. Ja n'hi ha prou! Totes aquestes mesures que van contra el malalt i de nosaltres mateixos!

Encara que no ho sembli ja es un clam que les retallades estan matant el poble. Escolteu bé. M'és igual que soni a demagògic. La realitat no es pot amagar. Els professionals ho sabem.

Sisplau, no enmalaltiu!

TrackBack

TrackBack URL for this entry:
/MT32/mt-tb.cgi/219

Post a comment

(If you haven't left a comment here before, you may need to be approved by the site owner before your comment will appear. Until then, it won't appear on the entry. Thanks for waiting.)