« Vaga General | Main | La Ruta del Císter »

De les retallades a l'aigua i al Col·legi de Metges de Barcelona

Miquel Vilardell.jpg


Article d' Alfons Quintà, eldebat.cat

A CDC, les brutals retallades sanitàries li semblaven fàcils. La moció socialista, aprovada el passat 28 de març per totes les forces parlamentàries, l’ha obligat a posar sobtadament el fre de mà, quan anava a tot gas. El cotxe ha patinat i fa moltes destrosses. Ningú no controla el vehicle, mentre que temes greus, opacs i soterrats, com el del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) apareixen en escena, per quedar-s’hi per força temps. D’altra banda, les declaracions del ministre Luis de Guindos poden portar a un nou panorama sanitari. Tanmateix, per ara res no indica que el trist rècord retallador de la Generalitat pugui ser superat.

En la darrera col·laboració vaig qualificar d’olla de grills la conselleria de Salut i tota la política sanitària de CDC. Era una novetat. Ara ha esdevingut una banalitat. Tothom ho pot constatar. Ho reconeixen els més alts càrrecs de la conselleria i de l’Institut Català de Salut (ICS). En síntesi, no se’n surten. Estan engabiats en una garjola que han construït ells mateixos. Varen partir del buit conceptual i de la immoderació moral per acabar sent-ne víctimes. Un antic alt dirigent sanitari de CDC ho resumeix amb una frase lapidària: “Han d’assumir que són incapaços, com tothom sabia, i això els hi costa”.

No saben com dur a terme les retallades sanitàries amb la celeritat i profunditat que volien. Ara bé, no han canviat d’ estratègia, sinó que només estan considerant un alentiment tàctic, si bé no s’aclareixen ni tan sols a nivell de tàctica. Un dia demanen a alts funcionaris que efectuïn un informe en un sentit. El dia següent requereixen que vagin vers un altre objectiu. Paral·lelament, parlen amb persones que creuen que els poden oferir alternatives més moderades, per oblidar-los l’endemà. Josep Prat està obsessionat a mantenir-se a la presidència de l’ICS fins al 29 d’agost en que podria jubilar-se, argumentant que aquell dia compleix els 65 anys. Mentrestant, faria bé de mirar amb cura el seu correu, perquè alguna citació judicial pot estar al caure.

Significativament, els dirigents sanitaris de CDC ordenen a interventors que deturin contractes que estaven en marxa. En síntesi, hi ha por. Saben que la unanimitat en contra seva del Parlament també es dóna en el si del personal sanitari i en el funcionariat –inclòs el més alt– mentre que les enquestes mostren que augmenta en tota la societat.

Tot això no obstant, Artur Mas i Germà Gordó continuen estant decidits a afavorir els clans sanitaris amics, ja citats amb noms i cognoms en aquesta col·laboració. No volen canviar de rumb. Per tant, es queden al paire. És la calma precursora d’una gran i duradora tempesta. De manera irresponsable, es prengueren la sanitat pública com si fos la vaca que els podia donar tota la llet que necessitaven, malgrat que per aconseguir-ho calgués matar-la. Varen començar llançats, mirant només al capítol 1 (personal) del pressupost. Somniaven en una sanitat sense treballadors. Com que ningú no s’ho esperava, varen poder fer molt de mal. Però no en tingueren prou. Així, optaren per retallar els sous de tots els funcionaris. Són dues novetats catalanes, atès que l’Estat només els ha congelat. Ara, amb el toc d’alarma de l’esmentada moció parlamentària socialista –aprovada per totes les forces, menys CiU– estan considerant portar les tisores a més àmbits encara.

De la sanitat a les aigües del Ter-Llobregat
Fonts de la conselleria de Salut –i no pas de Territori i Sostenibilitat, que és la competent– em diuen que està en vies de concreció la privatització de la gran empresa pública Aigües del Ter-Llobregat (ATLL), amb un patrimoni d’infraestructures pròpies de 1.800 milions d’euros.Té 700 quilòmetres de canonades de xarxa i subministra 230 hectòmetres anuals d‘aigua, servint així 4,9 milions de catalans (al voltant del 65% de la població), inclosa tota Barcelona. Les fonts em diuen que tota l’operació és portada directament per Mas i Gordó, no pas pel conseller Lluís Recoder.

Per acabar-ho d’aclarir, em diuen que una empresa molt interessada és el grup de construcció i d’enginyeria Comsa-Ente, del qual n'és vicepresident Carles Sumarroca Claverol i president d’honor el seu pare, Carles Sumarroca Coixet, de 78 anys, casat amb Núria Claverol, antiga sòcia de l’esposa de Jordi Pujol (Marta Ferrusola) en un negoci de floristeria, Hidroplant. El preu d’adjudicació d’una concessió per un període entre 25 i 50 anys podria ser igual o superior al deute actual, estimat entre 500 i 700 milions d’euros. Un cop privatitzada, es podrien apujar progressivament el cànon i les taxes, argumentant que estan per sota dels nivells europeus. Llavors els guanys del nou concessionari podrien permetre, en pocs anys, amortitzar la compra i obtenir alts beneficis.

Sumarroca Coixet és íntim amic de Jordi Pujol. Fou fundador de CDC, president del diari 'Avui', promotor de la fallida Spanair i copropietari de Tipel, la desapareguda indústria de pells creada per la família de Lluís Prenafeta. Tipel va ser l’única empresa privada on treballà Artur Mas. Sumarroca Coixet també va crear i promoure laboratoris d’anàlisis clíniques i de diagnòstic, integrats avui en la multinacional Labco, la primera del sector a Espanya. Amb ocasió de les retallades sanitàries Labco, un bé suplementari respecte a la destrossada sanitat pública, està en plena expansió. El conseller delegat de Labco és Albert Sumarroca Claverol.

Passes d’analitzar un sector a un fer-ho amb un altre i tornes de trobar retallades sobtades i inexplicades –és a dir, sense que abans se’n exposi al Parlament la possible justificació– així com unes mateixes persones com a possibles beneficiaris. Totes elles semblen capaces de ser generoses amb les necessitats econòmiques que pugui tenir CDC, després d’ anys d’estar a l’oposició. És un tema que Germà Gordó, com a gerent de CDC durant anys, coneix i sembla que segueix millor que ningú.

Hi apareix el Col·legi de Metges de Barcelona
Un altre canvi col·lateral produït per les retallades és el distanciament entre Miquel Vilardell [a la imatge] i CDC. Vilardell és el cap de Medicina Interna de l’ Hospital Vall d’ Hebron, catedràtic de la Universitat Autònoma, president del Col·legi de Metges de Barcelona, president del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari del President la Generalitat, Artur Mas, i metge personal de l’expresident Jordi Pujol.

Vilardell és un metge reputat, respectat, i sobretot, molt honest. És partidari de mantenir la sanitat pública catalana. Mai no ha exercit la medicina privada, malgrat que, amb les seves credencials i la seva capacitat, si ho hagués fet hagués pogut guanyar molts més diners. Mas el va voler designar conseller de Salut. Mas el preferia a Boi Ruiz, amb qui no és comparable ni de lluny. Vilardell va veure que Mas el podia voler usar per fer empassar mesures que, com s’ha vist, són un desastre i contràries al que sempre ha pensat Vilardell. Mas volia rodejar-lo de personatges com Josep Prat o Josep Maria Via. Aquest darrer ha expressat en la premsa una visió encara més radical que la dominant. Això pot haver-lo anul·lat com a candidat a res. Quant a Prat, ja se sap què encarna i com obra. Segons em diuen amics del doctor Vilardell, aquest es va ensumar la jugada de Mas i per això va refusar ser conseller.

Recentment, Vilardell, que és una persona prudent, no ha pogut estar-se’n de dir en públic el que sempre havia afirmat en privat: “Volem mantenir –digué– el sistema sanitari públic de qualitat. Manifesto el meu desacord amb la forma com s’estan duent a terme les reformes. Crec que s’han de parar i buscar un moment de reflexió. Les reformes que afecten la qualitat no poden posar-se en marxa perquè cal preservar el nostre sistema sanitari públic”. Afegí: “Les mesures que afecten l’eficiència, preses ràpidament, porten conflicte i malestar. Això crea intranquil·litat al ciutadà i malestar als professionals. Per això hem de dir 'no'.”

Una presa de posició tan clara –i tan contrària la política de la Generalitat– ha tret a la llum un conflicte objectiu sabut, però que fins ara havia estat silenciat. Consisteix en la gran diferència entre els criteris de Vilardell i el que fa el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB). Aquest sembla ser un exemple d’allò que Vilardell va voler evitar en refusar ser conseller de Salut. Vilardell és el president del COMB però el poder real i efectiu està en mans de Jaume Aubia, cap de l’inefable i enorme sector dit empresarial del propi Col·legi –el Grupmed– i de Jaume Padrós, vicepresident primer. Ambdós encarnen l’anomenada “CDC dels negocis”.

Tots dos sostenen criteris antagònics als del doctor Vilardell, acabats de reproduir. No hi ha cap dubte que l’home clau és Aubia, mentre que qui s’ha expressat més a favor de la política sanitària de la Generalitat ha estat Padrós, que va arribar a declarar que “sembla que la sanitat fos una barra lliure”. Pel que fa a Aubia, cal recordar que el març del 2008 el Banc d’ Espanya li va imposar, previ expedient, una sanció de 6.000 euros per “infracció molt greu”.

Aubia va passar a formar part de la junta del COMB el 1982, és a dir fa trenta anys, quan en va ser elegit tresorer comptador. Des de finals dels vuitanta fins al 1992, un dels més estrets col·laboradors d’Aubia va ser Josep Caminal Badia, avui director de la presidència de 'La Vanguardia'. Caminal va ser gerent del col·legi, malgrat no tenir cap titulació acadèmica, però sí una gran experiència política dins de CDC, com a col·laborador de Miquel Roca Junyent.

Aubia hi va estar més o menys allunyat només els dos anys (2002-2004) en què va ser director general en un govern de Jose Maria Aznar. Fins i tot en aquells anys, va mantenir una continua relació amb la cúpula d’afers del COMB. En retornar al COMB, va recuperar i eixamplar el poder que tenia abans. Passà a ser “conseller delegat del Grupmed”, un complex entramat d’empreses del COMB. El 2007 va canviar el nom del seu càrrec, passant a dir-se “President executiu del Grupmed”. La junta directiva del COMB està formada 'de jure' per 20 membres elegits. Però Aubia, en condició d’assessor, com alguns altres alts càrrecs, al voltant de cinc, hi està ben present, malgrat que ara no hi té cap mandat electiu. La seva força és ben sabuda: tots els metges consultats han indicat que el poder real rau en la persona d’ Aubia.

En canvi, Padrós és membre elegit de la junta des de també fa molts anys, potser des de la dècada dels vuitanta. Del 1988 al 1996 va ser diputat de CiU al Parlament de Catalunya. A continuació passà a ser secretari del COMB. Ara aspira a substituir Vilardell.

El conglomerat format pel COMB i les setze empreses integrades en el Grupmed (del propi Col·legi) té en plantilla un total de 279 treballadors. Analitzant la informació de publicació obligada no he estat capaç de saber quants treballadors tenia cadascuna de les empreses.

Segons el pressupost oficial del 2010, el darrer aconseguit, el COMB tenia 30.286 col·legiats. Aquell any va ingressar 13,2 milions d’euros, dels quals 10,7 milions ho foren per quotes i serveis i 2,5 milions, del rendiment de les seves pròpies empreses. Són unes dades que contrasten amb altres de la pàgina 48 del mateix document. En efecte, l’encreuament de serveis i de pagaments pot ser exposat de moltes maneres, per raons fiscals i d'altres. Moltes dades són molt poc desagregades. També hi figura el rènting d’uns vuit vehicles, sense especificacions.

No hi ha hagut manera de saber quant guanyaven realment (és a dir, sumant-hi tots els conceptes) els membres de la cúpula de Grupmed. Però fonts molt contràries a la gestió de Jaume Aubia creuen que pot arribar a percebre 200.000 euros anuals. Respecte a un seu col·laborador i subordinat directe, creuen saber que guanya 120.000 euros anuals o potser fins i tot 144.000, afegint-hi un altre concepte. Curiosament, en els anys 2009-2010, per tant ja en plena crisi i, tot seguit, amb metges que, per la política de CDC no arriben ni a mileuristes, es varen incrementar dietes percebudes pels consells de Grupmed, on hi estan omnipresents Aubia i els més directes col·laboradors, la força fàctica decisiva. El 2009, el total de dietes percebudes per la cúpula del Grupmed va ser de 159.476 euros, que va passar a 328.964 euros el 2010. Això no es diu. Però en canvi es destaca que no han incrementat les dietes de la junta directiva. Vaja, que Vilardell cobra el mateix, infinitament menys que Aubia, mentre que, per desgràcia, també mana incomparablement menys.

Dos 'tapats' sanitaris
Membres de la candidatura col·legial presidida per Núria Fernàndez, que en les eleccions del 2010 es varen oposar a l’elecció de l’actual, així com altres facultatius de diverses tendències, des del PSC a molts de CDC, passant per independents, optaren per contactar amb 'Eldebat.cat' per exposar un munt de problemes insòlits, sense parió amb els que pugui tenir cap altre col·legi professional. Em donen molts detalls respecte al poder fàctic d’Aubia i de Padrós, així com de la seva total adhesió a CDC i a la retallada sanitària.

Aquestes fonts elogien Vilardell i acusen d’infinitat de mals Aubia i Padrós. Per saber si una contradicció tan palesa era sabuda en el món polític i sanitari vaig parlar amb altres fonts. Un antic titular de la conselleria de Salut em digué textualment: “En el sistema sanitari sempre s’havia dit que hi havia dos tapats, que eren (Jaume) Aubia i (Josep) Prat”. Va precisar: “Aubia era la figura clau en el món dels negocis purs i Prat manegava el sector concertat, amb una gran capacitat per entendre’s amb els sindicats, fins i tot els de classe”.

A continuació vaig comunicar aquesta informació a un altre antic titular de la mateixa conselleria, el qual em digué: “Hi estic d’acord”. Per descomptat, es tracta d’antics consellers de partits diferents.

El mot 'tapat' és un neologisme procedent de l’argot polític mexicà, per designar un candidat a president no declarat. Les fonts sanitàries al·ludides l’usen per extensió, per descriure persones claus però que es mouen a l’ ombra. Resulta impossible no recordar Josep Prat. Qui això escriu, el passat mes d’octubre va revelar a l’opinió pública la seva existència i immensa força, avui del tot confirmades. Però fins a llavors Prat havia passat desapercebut per a l'opinió pública. Les similituds entre Prat i Aubia poden deixar bocabadat, tant en el fons com en la forma.

'Sociovergència' col·legial
Sense efectuar una breu mirada retrospectiva, ni recordar els factors merament de negoci no es pot entendre l’actual situació del COMB. Aquest havia estat molt escorat a la dreta fins al 1976, quan en fou elegit president Carles Pijoan, recolzat per l’esquerra. A les següents eleccions tornà a guanyar la dreta, que anà refermant el seu domini.

En veure que li era difícil guanyar, el PSC va optar per buscar, parlant amb CDC, una reiteració, en el COMB, d’una 'sociovergència', variant catalana del que a Itàlia batejaren com a 'consociativismo'. Hi va ser clau trobar la figura de Vilardell, molt ben vista pel PSC. En canvi, el PSC ja coneixia el poder d’Aubia i de Padrós i n’era molt contrari.

De fet, es portava el COMB a un repartiment del poder sanitari que ja existia en el sector concertat, on era clau bàsica, des de la Transició. Aquell 'consociativismo' ha perdurat fins que, després de les darreres eleccions catalanes, Artur Mas va poder i va voler esdevenir l’amo absolut. Fou un canvi substancial, històric, per anar a pitjor. Va demostrar la fragilitat i les contradiccions del model anterior, el de 'sociovergència'.

En el sector concertat, la 'sociovergència' hi va durar. Gestors i empresaris sanitaris de diversos colors polítics hi varen fer molts diners. Segur que varen tenir present l’etern problema del finançament dels partits. En canvi, l’entrada a la junta directiva del COMB de dos o potser tres socialistes –o un socialista i una socialista–, el 2006, no va pertorbar el gran poder d’Aubia, cap del sector empresarial i financer del col·legi.

Ara s’ha arribat a la prova del cotó. El molt respectable Vilardell està superat per una màquina complexa, mentre que els arribats de la mà del PSC estan integrats o marginats o les dues coses a la vegada. En tot cas, per al PSC la millor manera d’estar a l’aguait respecte al COMB encara és parlar amb Vilardell, el qual pot fer recordar, històricament i guardant moltes distàncies, la impotència del govern republicà a la vigília de fets tràgics. De vegades, ser de bona fe no és una virtut.

Davant del cúmul de desgràcies aparegudes amb les retallades, o pel que sigui, hi poden haver hagut enyorances del passat model sanitari 'sociovergent'. Hi ajuda el fet que la situació actual és infinitament pitjor, malgrat que la precedent era dolenta i, com s’ha vist, molt fràgil.

En el marc de l’enyorança d’un passat sanitari “sociovergent” es pot situar la visita al primer secretari del PSC, Pere Navarro, efectuada per Manuel Ferré, alcalde d’Amposta (CiU) i president de la patronal Consorci de Salut, acompanyat de Josep Mayoral, alcalde de Granollers (PSC) i vicepresident del citat “conxorxi”, per usar una variació lèxica trobada per militants socialistes honestos. Aquella visita, efectuada amb confidencialitat, va ser revelada per aquesta col·laboració.

Aquell retorn al passat és un somni. Està particularment clar respecte al COMB. Molts metges reclamen un canvi, que per a ells passa per la fi del llarguíssim període de domini d’Aubia i de Padrós. En aquest clam hi ha l’antiga candidatura de l’any 2010, formada per joves professionals molt contraris a Aubia i a Padrós. Reclamen abans que res que el PSC i els molts metges de CDC que no combreguen amb la confusió entre negocis –dels que en detallen una complexitat monumental– ni tampoc amb els grans sous (de vegades en forma de dietes múltiples, que han augmentat estant ja en la crisi) ni el que consideren una gestió, sobretot financera, molt opaca. Volen una àmplia entesa per posar fi als pràcticament –o fàcticament– trenta anys de poder de Jaume Aubia, amb el corresponent pes dels negocis, o el que sigui.

Un banc andorrà amb presència en paradisos fiscals
El mes passat, el banc andorrà Andbanc va adquirir l’agència de valors (Medivalor AV) del COMB, mentre anunciava que prendria una participació, no definida, a Medpatrimonia, societat d’assessorament financer i de gestió de grans patrimonis també del COMB. Ambdues estan adscrites, ben lògicament, al conglomerat col·legial concebut i dirigit per Aubia. Segons el 'Diccionari Enciclopèdic d’Andorra' (Andorra la Vella, 2006, pàgina 34) Andbanc “té filials a Las Bahames, Suïssa i Luxemburg”, així com una oficina de representació a Panamà.

Un comunicat, de data 1 de març, emmarcava l’operació “en la voluntat del COMB de reforçar la seva posició institucional, mantenint-se al costat del metge en la seva evolució professional i personal”. Semblava que se’n fotessin. En efecte, molts metges han esdevinguts mileuristes, o ni això, per les polítiques de CDC, defensades pels seus destacats militants Aubia i Padrós. Molts facultatius no sembla que puguin ni somniar d'anar a Les Bahames uns dies de vacances.

Hi ha molts més temes. Com la construcció d’un pàrquing de tres-centes places, promoguda pel col·legi i connectat a la seva seu central. L’adjudicació de les obres va correspondre a l’empresa Hormipresa, de la qual Jaume Aubia n'és, segons acredita el Registre Mercantil, membre del consell d’administració. Ho era també en el moment de l’ adjudicació. Ara Hormipresa és en concurs de creditors. El projecte s’havia presentat als metges com a gratuït per al COMB. Però ja li ha costat 300.000 euros i li pot costar força més, segons hem diuen persones que assisteixen a les assembles col·legials.

Suscripcions a 'La Vanguardia'
Mirant enrere s'hi troba de tot. Per exemple, un intent caríssim de crear una TV mèdica. O uns grans ajuts de la Generalitat (sembla que 400.000 euros) per a la integració de metges nouvinguts. Portaria el nom de “Conveni 2008 Metges Estrangers”. Hauria originat una factura (número 4050001964, de data 30.12.2008) en aparença relativa a aquella subvenció, per import de 267.5000 euros per subscripcions a 'La Vanguardia' amb la precisió “integració lingüística”.

Quant a un llarg conflicte entre el COMB i el Col·legi de Metges de Girona, amb actuacions judicials compreses, relatives a les primes d’assegurances, n’hi ha per escriure un llibre. El Col·legi de Girona en va publicar, el 2009, un molt detallat informe.

Foto: Miquel Vilardell, President del Col·legi de Metges de Barcelona

TrackBack

TrackBack URL for this entry:
/MT32/mt-tb.cgi/211

Post a comment

(If you haven't left a comment here before, you may need to be approved by the site owner before your comment will appear. Until then, it won't appear on the entry. Thanks for waiting.)