« El Ges 2011 | Main | Albarca i molt més »

Narcís Serrat

Doncs a mi em sap molt greu que El Capgròs de ciutat de Terrassa 2008, Narcís Serrat, deixi, en contra de la seva voluntat, El Cau Ple De Lletres. Aquestes llibreries, el local hi fa molt, emblemàtiques de la ciutat. En Narcís és el meu llibreter de capçalera. Fa uns quants anys que em va ajudar a llegir. Sempre m’encertava la recomanació. Sovint eren llibres que em semblava que ell, també, havia llegit. En fèiem alguns comentaris...

Un home polifacètic.

Us poso la seva carta de comiat i un vídeo que he trobat al YouTube

NARCÍS DEL CAU

Temps era temps hi havia, en una ciutat industrial, tres persones preocupades per la cultura del nostre petit país, que un bon dia varen decidir donar-li impuls tot jugant a fer un Cau, no de guilles ni de fures sinó d’amor envers la cultura, el saber i la paraula.

Tres persones que varen iniciar, fa trenta-quatre anys, la difícil tasca d’obrir-se pas en el complexa – i sovint malaguanyat - camí d’oferir la paraula als veïns de la nostra ciutat.

Ara s’ha posat punt i final, de manera sobtada, brusca i trista a tota aquella aventura que ja havia anat patint transformacions pròpies dels convulsos temps que estem vivint. Primer va ser un poderós grup editor qui va demanar de quedar-se la vostra i nostra llibreria.

Aquest canvi de mans ja va suposar que dos dels tres impulsors del projecte, abandonessin voluntàriament tot dirigint les seves passes cap a nous reptes. Tant sols qui us escriu aquests mots, va romandre al Cau, a tocar de belles paraules, de l’olor del paper i la tinta i, en definitiva, a la vora de totes les persones que durant tants anys havien fet possible amb el seu suport, la consolidació d’aquell projecte iniciat als anys setanta.

Ara, un nou canvi es produeix en el si del Cau: la crisi i les altes finances han fet que els propietaris actuals d’aquell racó de cultura, el traspassessin a mans d’un dels grups editorials més importants de l’Estat espanyol, fent que sis de les persones que treballaven a l’empresa, hagin estat bandejades per diverses raons, entre elles jo.

Algú pot pensar que aquestes ratlles son un crit de ràbia i desesperació. Un clam contra la injustícia de veure estroncades per altres, les il•lusions llegítimes de qui se sent despullat de la roba que un mateix s’havia confegit amb esforç i decisió.

No us negaré que el neguit, la incertesa i la tristor ocupen bona part de la meva ànima, però aquest espai de redacció, no pretén avui altra cosa que ser un punt de reflexió sobre el futur de la cultura a Terrassa i un púlpit des de on acomiadar-me de totes les persones que ens han acompanyat i fet confiança durant més de tres dècades.

Potser la primera reflexió que cal que ens fem rau en una pel•lícula molt tendre: “Tens un e-mail”( Tom Hanks i Meg Ryan). Segurament molts de vosaltres recordareu aquesta comedieta en la que els protagonistes representen el monstre –per volum i pocs escrúpols- i el petit comerç -proper a les persones. Son dues visions del mon de la cultura molt diferents...jo diria que gairebé oposades, si bé les dues son legítimes.

Jo, està clar, no per raons de sexe, m’identifico plenament amb la Meg Ryan, comerciant que coneix tots i cadascun dels clients, que viu cada una de les vicissituds dels seus treballadors i que lluita fins al final per evitar que el monstre sense ànima, se l’engoli. Ella veu cada persona com a tal, deixant a banda la relació comercial que s’hi estableixi.

El monstre només entén de números, de fluctuacions de mercats, de compra i venda de valors bursàtils, de cash flow i d’altres històries pròpies d’un curs d’ESADE... però és aquí on l’altra protagonista de la pel•lícula -en Tom Hanks- ensopega. Acaba per entendre que el seu punt feble son les relacions humanes, fruit d’una manca de sensibilitat heretada del seu propi pare i que aquest, al seu torn, va heretar del seu.

Potser us semblarà una mica pueril que us expliqui el meu desencís a partir d’una pel•lícula però és aquest punt de frivolitat el que em permet avui adreçar-vos aquestes paraules. Anar més enllà d’això seria, probablement, despullar-me fins a un punt que no m’atreveixo.

Però tornant als importants canvis del Cau, us diré que, malgrat tot, desitjo de tot cor que funcioni. Sé que no sóc imprescindible, sé que l’ indret i la tradició faran que molts egarencs segueixin adreçant-se al nostre Cau, però em pregunto si tothom o una gran majoria, sortirà per aquelles portes, amb la mateixa sensació amb la que els veia sortir.

Tothom desitja ser tractat amb correcció i no dubto de què el futur en aquest aspecte no canviarà, però allò que fou una norma de la nostra casa i que anomeno “actitud pro activa envers el client”, seguirà existint? o tots vosaltres passareu a ser un simple referent de caixa sense nom ni coneixença.

Qui més qui menys els que m’heu conegut, sabeu que sóc una persona amb un punt d’extravagància, implicada socialment i culturalment amb la nostra gent, amb vosaltres i amb la nostra terra. Que no dubta en provocar que algú aixequi una cella expressant astorament, quan amb petites bromes i enganys innocents miro de remoure les actituds i sensacions més adormides en cada persona. Sabeu que em deleixo per tal que el què hem estat i som, no esdevingui una massa uniforme i sovint desconeguda. Sé que tinc moltes il•lusions, que el cor encara em batega molt fort tot i alguns entrebancs. Sé que els canvis son importants i que sovint ens fan estar desperts i amatents. En resum, cal pensar que quan algú decideix iniciar un canvi, ho fa per millorar.

Avui en dia, és molta la gent que freqüenta grans magatzems com Fnacs, Corte Inglés i altres modernitats massificades, però també som molts els que quan entrem a una botiga volem que ens atenguin, en lloc de remenar prestatgeries. Som molts els que encara ens agrada que ens diguin pel nom i no pas per un “Vostè” llunyà. Som molts els que desitgem que entre fileres i fileres de llibres ens orientin per tal de trobar allò que busquem i que no sempre sabem expressar amb la exactitud necessària.

En tot cas, si que us voldria dirigir des d’aquesta plana, el meu agraïment més sincer a tots els que dia a dia heu fet possible amb la fidelitat de les vostres passes, encaminades cap a les nostres portes del carrer Cremat, la consolidació del que fou el nostre projecte, avui estroncat per la immissió de poderosos interessos.
També vull donar les gràcies i valorar la gran unió i professionalitat que hi ha hagut amb tot l’equip de companys de treball.
Amics, el 30 de juny deixo el meu cau per sortir al carrer amb una gran empenta d’il•lusió que ofereixo a qui ho desitgi i necessiti.

Fins sempre més.


Narcís Serrat i Comerma
630267610
narcisserrat@hotmail.com



TrackBack

TrackBack URL for this entry:
/MT32/mt-tb.cgi/193

Post a comment

(If you haven't left a comment here before, you may need to be approved by the site owner before your comment will appear. Until then, it won't appear on the entry. Thanks for waiting.)