Pirata
Per Leandre
Com deia aquell fotògraf que va se segrestat i més tard alliberat pels pirates somalis: no sé qui és més pirata, si l’armador del Alakrana i el poder que permeten arrabassar la pesca de les costes africanes o els pescadors locals i aprofitats que sobreviuen com millor els sembla, segrestant vaixells. Tots agafen quelcom que no els correspon.
Alguna cosa semblant passa entre els interessos de les multinacionals de l’edició literària, pictòrica, escultòrica, fotogràfica, audiovisual i multimèdia i els interessos dels internautes. Amb l’important consideració que en aquest procés juguen els interessos dels creadors, dels artistes. El copyright, els drets d’autor. L’$GA€ i similars.
A hores d’ara tinc penjats 63 vídeos a YouTube. Quasi tots son també aquí, a la Trinxera, i ja em coneixeu el tarannà i els meus interessos. Sense intenció de treure’n diners. La gran majoria d’aquests vídeos son una col•lecció de fotografies, o pel•lícula, pròpies, amb alguna peça musical, generalment coneguda i antiga que em sembla adient per acompanyar les imatges. Moltes d’aquestes músiques les he tret de CD’s comprats a la botiga i d’altres les he baixat amb els programes d’intercanvi p2p (peer to peer). Doncs bé, d’aquests vídeos ja en tinc 14 de assenyalats com a pirates, per la música acompanyant. Sembla que trepitjo els drets d’autor que defensen Sony Music Entertainment, WMG Type i d’altres.
No et vull avorrir amb la llista dels autors i peces que m’he atrevit, pirata que soc, a emprar i m’han retret el seu ús, però si que et posaré algun exemple del que fan aquestes empreses per defensar els seus interessos.
Potser recordes Creedance Clearwater Revival, desapareguts, com a grup, el 1972. Han passat més de 35 anys, i segueixen cobrant d’una feina, que ens va aportar quelcom d’interessant, però que van fer ja fa massa anys.
El mestre Fela Anikulapo Kuti (15/10/1938- 02/08/1997) cobra des de l’altre mon. Moltes felakutis! Hereus? De la merda! La discogràfica.
Fa uns mesos el grup musical Tinariwen em va demanar permís per incloure el vídeo, del mateix nom i que també podeu veure en aquest blog, en un festival de músiques ètniques. Per descomptat que els hi vaig deixar. Aquest vídeo l’han vist a prop de 30.000 persones i segur que ha ajudat a donar-los a conèixer. Ara, la seva discogràfica me l’ha limitat. No ho entenc. Suposo que els músics tampoc.
Per no parlar d’en Mickey Mouse que Disney s’encarrega d’allargar-li la vida comercial. Per cert, diuen que la imatge del ratolí està treta, copiada, d’una capella de Centre Europa.
Com és que Michael Jackson va poder comprar la major part dels drets d’autor dels Beatles?
I discutim sobre l’art. L’art, és cultura? L’art, és oci? L’art, és negoci? Segurament totes les coses alhora. La postura anglosaxona de protegir, per sobre de tot, el negoci, ens porta a conceptes aliens a la nostra cultura llatina com és ara La Industria del Oci.
Que dir de l’obra artística? Doncs que pertany a l’artista, però no exclusivament. La creació artística es produeix en un context concret i és també el fruit del que han fet abans altres artistes i assimilat per la col•lectivitat. Els mateixos creadors, quan triomfen popularment, consideren la seva obra com a bagatge cultural col•lectiu.
I de l’artista, del creador? Doncs que s’ha de guanyar la vida com tothom. Que vol dir que tinguis èxit comercial amb un parell de peces i ja et puguis dedicar a viure del cuento. Suposo que et molesta tant com a mi veure l’Ana Belen, una icona cantautora antifeixista, fent propaganda de cosmètics, en anuncis televisius. A treballar, ganduls! De fet, i en la música, i segons diuen els que hi entenen, tan sols un 10 % poden viure dels enregistraments venuts.
Que no es pensin els de l’ESGAE i similars, sovint dirigits per músics fracassats i organitzats en estructures piramidals, que seguiran sortint-ne amb la seva. Ja va essent l’hora de revisar això del copyright a 75 anys de la mort de l’artista. Tard o d’hora arribarà el canvi. El poble ha de poder xiular, o cantar, o escoltar, en públic, les seves cançons, sense les limitacions irracionals que imposen aquests, diguem-ne també, pirates del negoci.
Fins aquí he posat més èmfasi en la música, però aquests problemes son presents a qualsevol manifestació artística. Si busques Picasso a la Viquipèdia no et surt cap quadre del pintor. Inadmissible..
Quoi faire?
El Partit Pirata, format a Suècia el 2006, ja ha aconseguit un escó en les darreres eleccions europees enguany. Aquest partit, que també existeix al nostre país, busca la reforma de las lleis de propietat intel•lectual i industrial, incloent el copyright i las patents, a més del respecte del domini públic per totes les organitzacions, incloent las empreses de biotecnologia, i la promoció del copyleft i els sistemes operatius lliures.
És l’alternativa que ha d’anar a més.
Aquest article i tots els que son a la Trinxera estan a una de les moltes opcions de Creative Commons. Això vol dir que, en el meu cas, en pots fer l’ús que vulguis, sempre que no el modifiquis i n’anomenis la font.