la Trinxera

Aquest canvi no és innocent i es recolza en la fe en l'omnipotència de l'avenç científic --que ens porta a creure cegament en la utopia que tota malaltia, o mera molèstia, troba remei en una pastilla-- i en la vulnerabilitat humana.

Una bona part de les campanyes sobre temes sanitaris provenen no tant dels responsables de la salut pública com de les grans companyies; s'està produint un procés en el qual es difuminen les fronteres entre la salut i la malaltia. L'extensió del concepte malaltia és un negoci del qual són artífexs i responsables les companyies farmacèutiques, els seus departaments de màrqueting i de relacions públiques i els mitjans de comunicació, però també els metges i les seves societats científiques i, naturalment, els pacients i també les associacions de pacients.

Crear noves malalties, augmentar la demanda i aconseguir la major implantació possible de nous medicaments són pràctiques de les quals coneixem una gran quantitat d'exemples, però ens solen passar desapercebudes. Cada vegada que obrim el correu electrònic i trobem muntanyes de missatges no desitjats, un gran percentatge pretén vendre'ns medicaments contra l'ansietat, contra l'apatia i, sobretot, per evitar la disfunció erèctil.

Aquest últim cas és paradigmàtic: el que era una manifestació natural del pas dels anys --la baixada d'índexs de testosterona-- es converteix en una malaltia contra la qual hi ha remeis miraculosos que, a més a més de donar potència viril, venen la subjectiva eterna joventut. De fet, importa ben poc que no sapiguem si aquest descens natural és una defensa contra el càncer de pròstata o si en desconeixem els efectes secundaris, si fet i fet podem comprar la felicitat en un pot. D'aquesta manera es medicalitzen els estats d'ànim.

Un acord d'experts pot apujar o abaixar els percentatges segons els quals es mesura el colesterol, per exemple, i convertir així en susceptibles de tractament centenars de milers de ciutadans abans sans. La publicitat es dirigeix als metges, però també als pacients, ja que les novetats han d'implantar-se en el mercat tan de pressa com sigui possible. Es multipliquen les reunions informatives i els congressos mèdics amb l'esquer de la formació contínua dels professionals sanitaris --proporcionada i promocionada pel mateix que ven el producte-- i, fins i tot, es fa publicitat en els mitjans de comunicació.

La indústria farmacèutica és un dels negocis més rendibles que existeixen, però actualment requereix una comercialització agressiva dels seus productes, que no sorgeixen sempre per estrictes necessitats socials. La publicitat i la comercialització en salut haurien d'ajustar-se a normes ètiques molt estrictes i --per què no dir-ho-- normes jurídiques més eficaces. No obstant, actualment és difícil distingir la informació de la promoció, i de manera sovintejada resulten patents els biaixos i els conflictes d'interessos involucrats en aquest sector.

Cada vegada es multipliquen més les relacions de dependència entre les publicacions, els congressos i les companyies. Tant és així que els editors d'importants revistes cientificomèdiques internacionals, com New England Journal of Medicine, afirmen que és difícil trobar revisors independents per als seus articles (M. Angell, 2004, Over and above: Excess in the pharmaceutical industry, CMAJ 171: 1451). Cosa que no és estranya, ja que diversos experts han estat demandats judicialment a l'atrevir-se a posar de manifest suposats efectes adversos de determinats fàrmacs, fins i tot quan ho han fet en revistes especialitzades.

Entre nosaltres, aquest va ser el cas de Merck, Sharp & Dohme d'Espanya contra el doctor Joan- Ramon Laporte, l'any 2004, demanda que va ser desestimada pel jutge. De fet, aquest mateix article que llegeixen vostès avui ha estat sotmès a la revisió professional del meu marit, que és advocat. Es tracta, doncs, d'una realitat bastant més greu que la confusió entre malaltia i aprensió amb què ens feia riure Molière en la seva peça teatral Le malade imaginaire, que, ja al segle XVII, portava el seu protagonista, Argan, a voler casar la seva filla amb un metge com a remei de tots els seus mals.

Noticia publicada a la pàgina 8 de l'edició de 11/6/2006 de El Periódico