« 6. el lecho tibio | Main | Vigencia actual y futura de la Medicina Interna »

Eines que hem perdut

pare.JPG

Avui: la bata

Em diu na Montserrat que la bata no és ben bé una eina però, és que tinc tantes ganes de parlar-ne! I és que, de fet, encara que l’hàbit no et faci monjo sí que hi ajuda. L’hàbit es el vestit que denota una professió, un grau. I els metges ja fa anys que anem vestits com els alumnes de la classe “Carniceros I” de la novel•la Wilt, de Tom Sharpe. Només cal donar un tomb per qualsevol hospital o CAP per veure imatges de companyes i companys tan mal vestits que, si no fos per l’ambient general de preocupació que regna en aquests llocs, ens farien força gràcia. Una passarel•la Gaudí surrealista.

Diu el meu pare, el senyor d’aquest retrat a l’oli i amb pipa, que el secret de l’hàbit de qualsevol professió n’és la faldilla i que avui ja no les usa ningú excepte els advocats davant el magistrat. I que hem anat perdent la professió amb cada plec que ha perdut la bata.

Quan jo n’era petitet et donaven un model estàndard de la teva talla i després l’ajustaven a les teves característiques físiques. El model ja era tant impersonal i lleig com l’actual però, si més no, era de la teva mida. Al cap de pocs dies tenies 2 o 3 bates amb el teu nom brodat a la butxaca. Sens dubte la bata ens identificava. Ningú no gosava agafar una bata que no fos la seva. Actualment és un fet comú.

A tots els hospitals hi havia personal, habitualment auxiliars de clínica a punt de la jubilació, que es cuidaven de la roba. Quan na Pepi patia mal d’esquena després d’haver traginat tants malalts se l’enviava a “a plegar gasses” que en dèiem, una feina menys feixuga i més amable.

Avui dia, amb “l’externalització” dels serveis, tot això ha canviat. L’empresa que es cuida de la roba, sovint de titularitat relacionada amb algun ocellot del hospital, ha pre-jubilat a la Pepi i ens ha enviat aquestes bates tan lletges. I com que no porten un identificador presentable s’han inventat la targeta identificativa. Un tros de plàstic amb el nom i una fofo. Més negoci. Val a dir que a més a més actualitzen la tarjeteta segons convingui.

Lamentable l’aspecte que ens dona aquesta aparent modernitat. Tot plegat un bon exemple del que és la gestió actual de la sanitat.

Vull una bata disseny exclusiu Luchino i Visconti amb faldilla plisada que sigui de la meva mida i amb el nom a la butxaca i poder treure na Pepi a ballar, apa!

La demanaré als reis, si cal.

TrackBack

TrackBack URL for this entry:
/MT32/mt-tb.cgi/33

Post a comment

(If you haven't left a comment here before, you may need to be approved by the site owner before your comment will appear. Until then, it won't appear on the entry. Thanks for waiting.)