« Poti-poti | Main | Eines que hem perdut »

Mujammad

muhammad1.gif

- Em cago en aquests moros! Àrabs ignorants! Com s'han de posar per unes caricatures! La llibertat d'expressió està per sobre de qualsevol consideració. Fixa't que aquí estem fent broma sobre el nostre Deu, ja fa molts anys, i no passa res. Que intolerants!

- Sí noi, aquesta es la versió oficial de la qüestió. Però les coses, sovint, son més complicades. Les simplificacions no ajuden a comprendre el problema en tot el seu abast. Anem a pams. El mon mundial és força més gran que el nostre, de mon.

Més de mil docents milions de persones musulmanes a tot el planeta son, com els cristians, variats i diferents, encara que dins una doctrina que té un tronc comú. Esquemàticament el 89 % dels musulmans són sunís i el 9 % xiites i, encara n'hi ha d'altres com els alauites, magnífics si hem permets que et digui i que malgrat ser pocs, tenen o han tingut una gran influència.

Et vull aclarir de passada que àrab no vol dir musulmà, encara que el 92% d'ells ho siguin. Àrab és una cultura. La Lliga Àrab està formada per 22 països, els del sud i els de l'est de la Mediterrània, més algun altre. Egipte en va ser expulsat i Turquia tampoc hi pertany. Els moros son la gent originària de l'antiga Mauritània, com l'actual Magreb. Deixem seguir, que em desvio.

Els musulmans, en general, en aquest tronc comú doctrinari, es guien per La Xariàa, conjunt de normes extretes de llibres considerats sagrats, del dret consuetudinari, dels estudis per adaptació a la vida moderna: L'Alcorà, Al Sunna, Al Ijtijad ... Les normes son molt concretes i abasten qualsevol activitat individual i col·lectiva. Una d'aquestes normes explicita clarament la prohibició de fer cap representació humana del profeta. Ve a ser com un manament de Deu, que dirien els cristians. És així.

Aprofito per dir-te, ara que parlem de normes que, el mocador, el jijab, no té res a veure amb l'islam. Es una senyal d'identitat amb altres continguts que demostren, entre altres coses, i a la llum dels cotxes que cremen a la nit, la ineptitud del govern francès per integrar altres cultures i donar l'aixoplug imprescindible per una vida, diguem-ne, digna.

Son molt poques les nacions amb majoria, o minoria, musulmana, que tenen a La Xariàa com a cos legal de la seva vida pública. Als respectius pobles, com sempre, hi conviuen de tot: cristians ortodoxes, catòlics, hindús, budistes, musulmans, jueus, laics... I els musulmans son més o menys practicants, com tots els demés membres de cada religió.

La Xariàa forma part de la constitució de quatre països només: Afganistan, Aràbia Saudita, Iran i Sudan. Nigèria és un cas diferent. El febrer d'enguany, 2006, es va reunir la Conferència Islàmica i hi havien 57 delegacions. A que t'ha sorprès, la dada? 57! En la gran majoria de nacions islamites la Xariàa ordena alguns aspectes de la vida quotidiana: el matrimoni, les herències... Els països on hi ha més musulmans son Indonèsia, Xina, Índia i Pakistan. Consideració apart: Palestina, una de les arestes del iceberg islamita, que ha d'ensopegar amb el Titànic, Israel.

Les formes de participació popular en el poder dels diferents governs varien i encara que la “democràcia” a l'estil europeu no és freqüent, el que és més cert és que no és ni uniforme ni s'ha de menystenir. Al cap i a la fi, com si la nostra famosa “llibertat d'expressió” no fos com un xiclet que s'estira i s'arronsa a voluntat del rosegador. El diari Gara, tant aprop. La democràcia, la participació ciutadana, pot millorar arreu. La democràcia pot i, ha de tenir, moltes cares.

Doncs, com et deia: en aquesta varietat de creences n'hi ha que son més reaccionaris que d'altres, tant de la banda cristiana, oi Mr. Bush? Protestant metodista. Com del costat islamita, oi Osama bin Laden? De l'escola del moviment islàmic egipci dels Germans Musulmans* .

A la pràctica dir-se musulmà es semblant a dir-se cristià. Hi ha de tot a cada bàndol. A que sí, Leo Bassi?

Per que m'entenguis: malgrat confessar-se tots dos cristians catòlics no tenen res a veure la feina d'en Casaldàliga al Mato Grosso amb la del teòleg que escrivia al full diocesà de València sobre una justificació masclista de la violència de sexe.

No és el moment de parlar de les creuades, de Palestina, del terrorisme, islàmic potser? o del petroli i dels molts i grans interessos econòmics que ja sabem que expliquen els fonaments reals de tota aquesta problemàtica, aparentment religiosa.

Fins ara hi havia, a moltes nacions islàmiques, un sentiment contra els europeus i americans, fruit de injustícies històriques prou conegudes, comesses en contra molts països de l'islam però, aquest sentiment fins ara havia estat dirigit sobretot en contra dels nostres dirigents, no en contra dels nostres pobles. Ara s'ha ampliat la base. Gràcies a les caricatures i a les moltes dificultats que tenim per a a demanar disculpes, els pobles d'Europa estem ara sota la mirada crítica i disgustada de quasi tot el món musulmà, dels pobles islàmics. La indignació ha sortit al carrer. S'ha ampliat la diferència cultural. I el que sap més greu és que sigui d'una manera gratuïta. De fet no costa gaire, no costa gens, respectar una norma que pel veí resulta tant important, encara que nosaltres no l'entenguem. No té objecte fer-ne un problema.

Si de veritat els europeus estem més “avançats” tindríem de demostrar-ho amb més intel·ligència. Hem picat l'ham com uns idiotes.

A sobre, aquests dies, governs corruptes, aprofitant la indignació esmentada de sectors amplis de la població, han permès i participat en manifestacions “populars”, mortals, en contra d'Europa i així, com qui no vol la cosa, rebaixar la tensió d'altres problemes domèstics.

En Salman Rushdie i els que l'hi segueixen la veta, intel·lectuals mal informats, simplifiquen i radicalitzen el problema sota l'aparença d'una defensa de la “nostra cultura”. El que s'ha de fer és treballar amb l'idea de les cosses comunes i no en la de constatar les diferències. L'afirmació de que l'islam posa el dret de religió per sobre la sobirania dels estats i el dret internacional és una simplificació perversa i interessada.

I una mica de novel·la: no puc deixar de pensar que al darrera de la publicació i denúncia d'aquests dibuixos hi hagi la ma del serveis secrets israelites, el mossad... Tot plegat encaixa perfectament.

Per acabar, no cal ser molt llest per veure a qui beneficia tota aquesta moguda.

No hem de permetre, ni cristians ni musulmans, que la religió es converteixi en la coartada del capital agressiu per justificar la seva barbàrie ni en la coartada d'una resposta inevitable d'uns quants il·luminats.

Deu salvi el Rei! Camarada.

*Germans Musulmans, fundat el 1928 per Jassan El Banna. Des de el seus inicis aquest moviment va ser recolzat i emprat pels Estats Units i Aràbia Saudita per limitar l'expansió del pensament comunista a una de les regions àrabs més importants tant pel que fa a l'economia com a l'estratègia geopolítica de tots dos països.

TrackBack

TrackBack URL for this entry:
/MT32/mt-tb.cgi/12

Comments

Vols dir que ho entendrà? Si més no, val la pena intentar-ho.

Post a comment

(If you haven't left a comment here before, you may need to be approved by the site owner before your comment will appear. Until then, it won't appear on the entry. Thanks for waiting.)