« Granaíno | Main | Mujammad »

Poti-poti

nautilus.jpg

La mort és la tragèdia dels vius. M'estic refent de la pèrdua de la mare dels meus fills. La sotragada m'ha deixat en silenci unes quantes setmanes. Peró ja torno a ser aquí. Altre cop amb ganes de provocar. Si més no, un somrís?

Recony amb els del domini .cat. Resultaran més cars que el mateix computador. Es veu que els catalans som molt rucs, vull dir: molt rics. Això del nacionalisme ha de ser un bon negoci. Sinó perquè el voldríem aquest nacionalisme que ens està distraient d'altres qüestions col. lectives tan o més divertides?

"detectat vehicle a 167 Km/h", llegia a un d'aquests rètols de l'autopista. Olé! Vaig agafar el mòbil però des de la Direcció General del Tràfec no van voler donar-me la informació que m'interessava: la marca del vehicle, el nom, l'edat, el sexe, la feina, l'ocupació, l'estat civil i altres detalls de la vida íntima de l'infractor. Quina desconsideració! Que per això pago els meus impostos! Peró estava, altre cop, de sort i pocs kilòmetres més enllà el vaig poder veure, només uns instants, doncs el meu cotxe anava massa de pressa. Agenollat a terra, al costat d'un Seat León, amb el codi de circulació al cap i els braços endavant, els palmells amunt i els dits arraulits cap el cel. Un rètol, similar al primer deia: "infractor enganxat i castigat", amb lletres vermelles, mentre una fletxa intermitent l'assenyalava. El cotxe dels gossos d'atura bloquejant una impossible escapatòria del malfactor. Al seu davant la temible consellera Tura pegant-l'hi amb un regle de cantons de metall les puntes dels dits i cridant: "I segur que també has anat de putes, malparit!" "Si em dones el nom dels teus amics que circulen com tu et rebaixaré la pena". Quina por! Quina escalfor! I és que a mi, la Tura, em posa calent, m'escalfa. Masoquista que sóc. Un calfred em va fer prémer l'accelerador i fugir esperitat. Ja em veia al final de la cua amb les orelles d'ase enganxades al cap. Encara n'hi va haver un que anava remugant "I a sobre et fan pagar". Però la paranoia no s'acabava aquí: Ai nena! Que em sembla que he vist un flash! Bé, ara toca esperar-la, la multa.

I aquesta tristor que m'agafa quan, després de tants anys, ara resulta que la Maria no m'estima. Maria, jo sí que t'estimo i no et deixaré mai, mai i mai. No et preocupis, Maria, ja saps que et cuido bé. Aquests cabrons que ja m'han fet enfadar més d'un cop amb la Nicotiana, tan guapa de jove. Ai Nicotiana, serà casualitat que siguis perseguida, més que altres llocs, a Irlanda, Itàlia i Espanya? Aquests països d'arrel catòlica tan nostrada.

I que dir-ne de l'ús demagògic de la “llibertat d'expressió” per justificar l'ofensa als pobres islamites? Uns polítics que tanquen diaris i segueixen interferint en la “llibertat de reunió”. Què! Idiotes! Preparant el cultiu de la dreta?

Les càmeres del metro em publivigilen descaradament mentre camino per l'andana. Una parella es morreja vora meu. Potser sortiré a una peli porno que aviat pensa comercialitzar TMB Productions. Les bestieses que estem permeten en nom de la seguretat ciutadana! Germà Gran. Per pixar-s'hi, Clos.

I no penso anar a la manifa del 18. Estic emprenyat amb aquests polítics que s'omplen la boca de falses promeses i que han oblidat els interessos de la classe treballadora. A la merda l'estatut! No et pensis que no m'interessa el meu país i si prems aquí Download file podràs baixar-te una de les poesies més belles que s'han escrit sobre Catalunya. Sembla mentida que els nostres referents actuals siguin el bleda d'en Martí i Pol i el cursi d'en Llach. M'encanta en Flotats. Per cert, catalanets de pro, un altre exiliat a Madrid.

Tot plegat només volia parlar-te de l'estètica, de l'harmonia. Així com la proporció àuria (1,618034...), ens serena i equilibra en els àmbits de l'arquitectura, l'escultura... la mateixa naturalesa humana. L'equilibri, la proporció, la mesura, han de ser els referents del nostre pensament. Estic cansat de tants escarafalls mediatitzats. Tan soroll inútil.

Per acabar, doncs, avui, un altre consell hippie: Sigues realista, demana l'impossible.

TrackBack

TrackBack URL for this entry:
/MT32/mt-tb.cgi/11

Post a comment

(If you haven't left a comment here before, you may need to be approved by the site owner before your comment will appear. Until then, it won't appear on the entry. Thanks for waiting.)